L'espai de repòs Mostra

No cal que siguis religiós per conèixer o per practicar la idea d’un dissabte, un Sabbath, un dia de descans. A tots ens agrada un dia de cap de setmana de ritme pausat, potser dormint més, prenent un descans de l'agitació laboral. Però, si només consideres el dissabte com un diumenge tranquil, et falta la millor part: la part que et donarà l'espai de repòs.

Anem una mica més enrere en la història que condueix als passatges d'avui de l'Èxode on Déu institueix el dissabte. Els israelites van ser esclaus a Egipte durant 400 anys, treballant tot el dia, cada dia. De cop, són alliberats i tota la nació recorre el desert durant 40 anys més. I aquí és on Déu els dóna l'ordre d'observar un dissabte: prendre un dia de descans cada setmana.

Déu diu a un grup de persones que fa centenars d’anys que treballen 24 hores i que ara estan intentant trobar menjar suficient per alimentar milers de persones en mig d’un desert, que s'haurien de prendre un dia de descans.Per força, semblar absurd! Si aquell dia no treballaven, aquell dia tampoc menjaven.

Tot i això, Déu va estar a l'alçada de les circumstàncies. Èxode 31:13 explica que mantenir un dissabte serà un signe per als israelites de que quan Déu proclamava "jo sóc el Senyor..." els deia, i ens diu a nosaltres, Vull demostrar-vos que podeu confiar en mi. Sé que teniu por de passar fam. Però, setmana rere setmana, demostraré que podeu confiar.

Potser coneixeu la resta de la història. Amb manà i guatlles, Déu va respondre a la por de passar gana proporcionant-los fidelment el seu pa diari, fins i tot el dia que els havia demanat que descansessin i no treballessin.

El manament de Déu de que descansem és realment una invitació a confiar en ell. Quan tenim por de que dir que no a la invitació perjudicarà els sentiments del nostre amic, podem confiar en Déu per protegir aquesta amistat. Quan tinguem por que la nostra casa sigui massa petita, el cotxe massa vell o la roba massa llisa, podem confiar en Déu que la nostra vàlua no es troba en aquestes coses materials. Confiar en Déu, en comptes de esforçar-nos serrant les dents i voler superar els nostres límits, és la manera de trobar definitivament un espai de repòs.