Crist, la nostra millor reina EsterMostra

La nostra impotència

Una persona que s’està ofegant no necessita una classe de natació d’algú que està tranquil·lament a la platja o a la vora de la piscina. Aquesta persona xopa i enfonsant-se a l’aigua necessita algú que, en veure la impotència de la persona que s’està ofegant, s’identifiqui amb el tràngol que està vivint i s’hi llenci de cap per a intervenir-hi i salvar-la.

És d’això que tracta el llibre d’Ester. La història d’Ester s’assembla a l’Evangeli i és una imatge imponent de la nostra redempció espiritual a través de Jesús.

En primer lloc, el llibre descriu la nostra impotència desesperada —la nostra incapacitat de salvar-nos a nosaltres mateixos del pecat i de la mort. En segon lloc, ens recorda la identificació de Crist amb nosaltres a través de la Seva reencarnació. En tercer lloc, representa la intervenció de Crist, mitjançant la Seva mort i resurrecció, per a guanyar la vida eterna per a nosaltres.

Avui reflexionarem sobre la primera veritat: hem nascut en aquest món amb un llegat de mort espiritual que som incapaços de canviar o revertir.

Els fets que es relaten al llibre d’Ester van passar a la capital de l’Imperi persa —la superpotència de l’època— durant el regnat del rei Xerxes. En aquells temps, els jueus exiliats estaven dispersats per tot l’Imperi persa. És fascinant com Ester és l’únic llibre de la Bíblia on no s’esmenta el nom de Déu. Com tampoc la paraula pregària. En canvi, sí que veiem la innegable sobirania de Déu treballant, en el rerefons de fets nacionals, per a donar forma a la història i protegir la Seva gent.

De principi a fi, Ester és un relat apassionant. En el primer capítol, la reina Vashti és destituïda per haver rebutjat ser exhibida davant d’una festa del rei on tot eren homes. En el segon capítol, coneixem Ester, òrfena, i Mardoqueu, un cosí més gran que la va criar. Eren descendents dels jueus que havien acabat en captivitat pels perses 100 anys abans. Ester és escollida com una de les verges que serien considerades per al paper que substituiria Vashti. Es guanya la simpatia del rei i és coronada reina. A continuació, Haman passa a ser vicepresident i obliga tothom a prostrar-se davant seu. Mardoqueu, per la seva banda, no ho fa i això enfuria Haman. Aquest decideix no només matar Mardoqueu, sinó també exterminar tots els jueus de l’imperi.

Al final del tercer capítol d’Ester, els jueus no tenen cap poder per fer res sobre el seu destí. Igual com ens passava a nosaltres al final del tercer capítol del Gènesi. Tots hem nascut sense tenir la glòria de Déu i mereixent la mort, incapaços de fer res per a canviar les nostres circumstàncies espirituals. Les nostres activitats eclesiàstiques no ens salvaran. Tampoc ho faran la nostra educació o experiència. De la mateixa manera que els passà als jueus del dia d’Ester, necessitem un Salvador que s’hi submergeixi, que ens rescati i que ens reconciliï amb Déu. Gràcies a Déu: Ell vingué!