Confia, treballa dur i descansaMostra

Treballa dur

Durant els darrers dos dies, hem estat explorant la tensió que hem de suportar els cristians en la nostra feina, entre confiar en Déu i esforçar-nos a fer que les coses funcionin en el treball que hem escollit. Com vam veure ahir, Salomó planteja una seqüència per guiar el nostre pensament sobre aquest tema, començant per comprometre la nostra tasca amb el Senyor (Proverbis 16: 3). En el verset nou del mateix capítol, Salomó ens exhorta a esforçar-nos, dient: "L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos."

Sí, Déu ens ha cridat a confiar en Ell, però també ens ha donat graciosament la nostra ment per planificar i executar. Un cop hem confiat les nostres obres al Senyor, estem cridats a esforçar-nos, a treballar “de cor, pel Senyor i no pels homes” (Colossencs 3:23).

Em temo que, sovint, els cristians ens centrem massa o bé en confiar o bé en treballar dur. Alguns cristians utilitzen “esperar en el Senyor” com a llicència per a una apatía gens bíblica, mentre que d’altres s'esforcen tant que perden la salut física, espiritual i emocional. La bellesa de Proverbis 16: 9 és que beneeix clarament el fet d'acceptar la tensió entre aquestes dues veritats. Sí, hem de reconèixer que "el Senyor encamina els nostres passos", però també és correcte i bo per a nosaltres "planejar la nostra propia ruta", per dissenyar, construir, desenvolupar, pintar, innovar, escriure, anunciar i vendre.

El nostre treball és una de les maneres principals d’estimar als nostres veïns i servir al món. Recorda-ho, el treball existia abans de la caiguda al jardí de l'Edèn. El treball és una cosa bona dissenyada per Déu per revelar el seu caràcter i per estimar i servir als altres. Per això, l'ambició pel nostre treball que impulsa el nostre esforç pot ser una bona cosa. Però, com veurem demà, en l'últim dia d'aquest pla, només trobem repòs quan el nostre treball dur ve acompanyat de la confiança en Déu.