Goig pel viatge: Trobar goig enmig de la provaMostra

Gairebé sempre que viatjo, em trobo amb desviaments i sots a la carretera. Vols retardats, cotxes de lloguer sense preparar, demores per culpa del temps, obres que frenen el trànsit, tots els semàfors que es posen vermells... la llista continua. Potser em sento ansiós, frustrat o cansat, però inevitablement avanço i no deixo que aquests entrebancs m'impedeixin anar on necessito anar.

El nostre viatge amb els nostres éssers estimats és el mateix. Tot i que no podem determinar quins desviaments hi ha per davant, podem decidir com respondrem.

No tenim cap control sobre el viatge del nostre ésser estimat, per molt que ens ho intentem, per moltes recerques que fem, per moltes vegades que li supliquem, no importa quants centres de rehabilitació truquem. El seu viatge és el seu.

Ho dic per experiència. Vaig intentar controlar el viatge del meu marit, però només em feia enrabiar més i tenir més i més rancor. Suplicava, implorava, amenaçava, cridava, deixava de parlar... i mil coses més, vaig provar-ho tot. Però, finalment, ho volia més del que ho volia el meu marit, cosa que em va portar per camins de ressentiment, ira, ansietat, por, amargor, frustració i desesperança.

Només volia recuperar la meva família. Volia que el meu marit tornés. Jo volia pau. Jo volia esperança.

Volia goig.

Però he après que l'únic viatge sobre el qual tinc control és el meu. I mereixo trobar pau, esperança i goig sense importar com sigui el viatge de qualsevol altra persona, inclòs el del meu marit. Puc triar cuidar-me. Puc triar quedar-me en la via de la recuperació.

També he de recordar que Déu m'acompanya en cada desviament i sotrac a la carretera. Ell ja sap aquests desviaments a què m'estic enfrontant. Necessito recordar que aquests són part del seu pla, part de tot plegat i part del seu propòsit.

Puc decidir confiar en Déu i confiar en el goig.