No estic béMostra

A l'època de la Bíblia, la lampisteria moderna no estava tan avançada. Això significa que no hi havia manera de fer-se una dutxa ràpida o obrir l’aixeta al matí per beure un got d’aigua. La majoria de les ciutats depenien d'un pou local. Cada matí, algú de la casa baixava al pou, amb una galleda o dues, per agafar tanta aigua com pogués portar a casa. S'havia d’utilitzar aquella aigua només quan fos realment necessari, si no anaves en compte, caldria fer un altre viatge al pou.

Això significava que la gent en temps de Jesús havia de ser molt més exigent quan decidia beure aigua. Probablement devia ser força molest! Vivia en un clima càlid, caminava per tot arreu i gairebé tothom tenia moltes tasques físicament exigents. La gent tenia set. Però havia d’anar amb compte amb la freqüència amb la que bevia aigua.

Per tant, pots imaginar-te per què les paraules de Jesús en el passatge d'avui van fer que la seva audiència s'emocionés molt. Aigua que faria que mai més tornessin a tenir set? Qui no s'apuntaria?!

Però Jesús no parlava de set física. Parlava d’alguna cosa més profunda i encara més important: parlava de l’esperança que Ell ofereix. Per a la majoria de nosaltres, l’esperança és una cosa que se'ns acaba ràpidament. Ens preocupem o ens estressem, i sembla que la nostra esperança hagi desaparegut. Però Jesús diu que amb un glop de la seva esperança, no tornarem a tenir set mai més.