Adorant DéuMostra

L'Alegria de no fer res

Hi ha un nivell molt més profund d'adoració, un en el qual som incapaços d'expressar-nos verbalment o no verbalment, on som completament passius. L'adoració més elevada i intensa té lloc quan no podem fer res més que quedar-nos meravellats. Quan ens quedem impotents i sense paraules, bocabadats i amb gratitud. Quan només ens asseiem i veiem a Déu obrar.

Alguna vegada t'has trobat en una situació en què no hi hagués res que poguessis dir o fer? Algú va fer una cosa immensament meravellosa i no vas poder fer res més que sentir-te agraït? Potser la persona se'n va anar i voldries trobar-la per dir-li a quin punt agraeixes el que va fer. I potser t'has sentit frustrat, i has perdut part de l'alegria perquè no ha estat possible expressar-li el teu agraïment. De forma natural sempre sentim que hem de fer alguna cosa.

No dic que no sentim res, sinó que no fem res. Això que diu Isaïes, és la millor manera de viure, com Déu vol que visquem. És l'alegria més gran que hi ha. I tot i que ens quedem indefensos, com si estiguéssim allà amb la boca ben oberta, Déu veu com ens sentim i sap que estem agraïts.