Regalar-ho tot... I recuperar-ho altre copMostra

Un llegat perdurable

Les preguntes són diferents per a cada etapa de la vida. Als vint anys, solem preguntar-nos: "Amb qui em casaré i, quina serà la meva carrera?" Als trenta, comencem a preguntar-nos: "Com puc consolidar-me en la meva carrera professional i, com sortiran els meus fills?"

Als quaranta, comencem a preguntar-nos: "És aquesta la feina que realment volia i, per què la vida és tan dura? Als cinquanta anys, comencem a mirar cap enrere i cap endavant: "Com m'ha anat fins ara i, què puc fer que sigui significatiu en els propers vint-i-cinc anys?"

A partir dels seixanta, fem preguntes més senzilles com: "La meva salut aguantarà i, quan veuré els meus nets?" Als setanta, comencem a mirar enrere i a preguntar-nos: "Ha valgut la pena o, algú se'n recordarà?"

Als vuitanta anys, és molt probable que les nostres possessions perdin importància. En canvi, les coses que ens donen una gran alegria són els intangibles:

• Una trucada telefònica d'un amic
• El contacte amb la mà del teu cònjuge
• Una caminada tranquil·la observant la creació de Déu
• La presència dels teus fills
• Les rialles dels teus nets

El més curiós de les preguntes de la vida és que les que fem al final són per les que hauríem d'haver començat. És difícil crear una vida amb sentit sense tenir en compte el nostre final: què esperem, què somiem pel que fa a les nostres vides, la nostra família, els nostres fills?

Espero que algunes de les preguntes que posposem -sobre la nostra mortalitat, sobre el nostre sentit de significat i èxit- les puguem començar a abordar ja. I que descobrim que no estem parlant de finals sinó de llegats perdurables.

Aplicació: Quin aspecte té l'èxit per a tu? L'èxit tindrà un aspecte diferent quan estiguis al final de la teva vida?