L'any del teu avenç: 5 dies d'inspiració per començar el teu nou anyMostra

DIA 5 – La MORT D'UN SOMNI

La Melek Sert estava embarassada de cinc mesos quan va anar a l'hospital amb un fort dolor i sagnant. Però aleshores la seva hemorràgia es va aturar i va ser donada d'alta de l'hospital i va tornar a casa. Tanmateix, l'endemà ella i el seu marit Hasan van tornar a l'hospital amb la mateixa queixa.

La vigilava constantment pel risc d'avortament involuntari. Va acabar donant a llum prematurament, però els metges li van dir que el seu fill havia nascut mort. L'Hospital Estatal de Seyhan a Turquia li va donar un certificat de defunció i una petita bossa funerària.

En Hasan va portar el nadó al cementiri del barri d'Herekli per enterrar-lo. Quan en Hasan conduïa cap al cementiri, va començar a sentir el nadó plorar. Va aturar el cotxe i va treure la cremallera de la bossa. Es va treure la jaqueta, la va embolicar al voltant del nadó i va encendre l'escalfador del cotxe al màxim.

Va arribar l'ambulància i el nadó va ser traslladat a l'Hospital d'Investigació de la ciutat d'Adana i tractat a cures intensives. El nadó es trobava en estat crític amb pressió arterial baixa. Però Melek va veure que el seu nadó estava viu! Les seves mans i els peus es movien, el cor bategava.

La parella estava en xoc. El seu fill petit va néixer prematurament però viu no mort. Van passar de la desesperació total a una alegria increïble. El seu fill està viu i ara preguen perquè millori: pel seu creixement continuat i la seva salut total.

Lluc 15:24 diu: "Aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho”. En aquesta història del Fill Pròdig, en realitat no estava mort, però semblava que ho era perquè havia marxat de casa. Quan va tornar, el pare es va alegrar que el seu fill "mort" hagués tornat a casa.

Hasan i Melek pensaven que el seu fill petit havia mort, el pare pensava que el seu fill pròdig havia mort i havia desaparegut per sempre. Podem experimentar la mort d'un somni i pot semblar tan real com qualsevol mort.

Quan esperem, preguem i treballem perquè un somni es faci realitat i no ho fa, és com la mort. Ens quedem el xoc, el dolor i la pena. Tot sembla perdut. Sembla que la nostra vida no té cap propòsit ni sentit.

Però Déu té una manera de restaurar el que està perdut, ressuscitant el que està mort. Potser estem preparats per enterrar el somni quan Déu es mogui d'una manera innegable. El teu somni no està mort, està molt viu.