Els enemics amb qui ens enfrontem

Les benediccions de la justificació

Esdres segons l’Evangeli

Crist, la nostra millor reina Ester

De la foscor a la llum

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

Crist és el nostre veritable descans

La bondat i la grandesa de Déu

El caràcter d’un Servent de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkEZK">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="EZK.19">
 <div class="label">19</div><div class="s1">Complanta pels reis i el poble</div><div class="p"> 1&#187;Entona una complanta dedicada als reis d&#8217;Israel.#x 2Digues:</div><div class="b"></div><div class="q1">&#187;&#8220;Quina lleona entre els lleons,</div><div class="q1">la teva mare!</div><div class="q1">Aja&#231;ada enmig de lleons,</div><div class="q1">criava els seus cadells.#x</div><div class="q1"> 3En va pujar un</div><div class="q1">que es f&#233;u un lle&#243; jove;</div><div class="q1">va aprendre a esqueixar la presa</div><div class="q1">i a devorar homes.</div><div class="p"> 4Les altres nacions ho saberen,</div><div class="q1">l&#8217;atraparen en un parany</div><div class="q1">i, amb garfis, se&#8217;l van endur</div><div class="q1">cap al pa&#237;s d&#8217;Egipte.#x</div><div class="q1"> 5Quan la lleona va veure</div><div class="q1">que era en va la seva esperan&#231;a,</div><div class="q1">prengu&#233; un altre dels cadells</div><div class="q1">i en f&#233;u un lle&#243; jove.</div><div class="p"> 6Ell trescava entre els altres lleons,</div><div class="q1">esdevingut un lle&#243; jove;</div><div class="q1">va aprendre a esqueixar la presa</div><div class="q1">i a devorar homes.</div><div class="p"> 7Destross&#224; baluards,#x</div><div class="p">devast&#224; places fortes,</div><div class="q1">tot el pa&#237;s s&#8217;esglaiava</div><div class="q1">en sentir el seu rugit.</div><div class="p"> 8Les nacions ve&#239;nes</div><div class="q1">s&#8217;aplegaren per ca&#231;ar-lo,</div><div class="q1">li van posar un filat</div><div class="q1">i l&#8217;atraparen en el parany.</div><div class="p"> 9Amb garfis el ficaren a la g&#224;bia</div><div class="q1">i el condu&#239;ren al rei de Babil&#242;nia,</div><div class="q1">que el tanc&#224; a les masmorres</div><div class="q1">perqu&#232; no se sent&#237;s m&#233;s el seu rugit</div><div class="q1">per les muntanyes d&#8217;Israel.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 10&#187;La teva mare era com un cep#x</div><div class="p">plantat vora l&#8217;aigua.</div><div class="q1">Era frond&#243;s i fecund,</div><div class="q1">les aig&#252;es l&#8217;amaraven.</div><div class="p"> 11Tenia sarments vigorosos,</div><div class="q1">bons per a ceptres reials;</div><div class="q1">el seu cimall s&#8217;elevava</div><div class="q2">a frec dels n&#250;vols;</div><div class="q1">era imposant la seva al&#231;&#224;ria</div><div class="q1">i l&#8217;abundor dels seus sarments.</div><div class="p"> 12Per&#242;, arrencat amb furor,</div><div class="q1">va ser llan&#231;at per terra:</div><div class="q1">el vent del desert l&#8217;eixug&#224;,</div><div class="q1">els seus fruits caigueren,</div><div class="q1">se li assecaren els sarments vigorosos</div><div class="q1">i el foc els consum&#237;.</div><div class="p"> 13Ara est&#224; plantat al desert,</div><div class="q1">en terra eixuta i assedegada.</div><div class="p"> 14Del seu tronc n&#8217;ha sortit foc,</div><div class="q1">que ha consumit sarments i fruit.</div><div class="q1">Ja no t&#233; cap sarment vigor&#243;s,</div><div class="q1">cap ceptre per a governar.&#8221;#x</div><div class="b"></div><div class="p">&#187;&#201;s una complanta, i com a complanta ser&#224; cantada.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkEZK">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="EZK.20">
 <div class="label">20</div><div class="s1">Idolatria constant d&#8217;Israel</div><div class="p"> 1L&#8217;any set&#232; de la deportaci&#243; del rei Jeconies, el dia deu del mes cinqu&#232;,#x vingueren alguns dels ancians d&#8217;Israel a consultar el Senyor i es van asseure davant meu.#x 2Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digu&#233;:</div><div class="p"> 3&#8211; Fill d&#8217;home, respon als ancians d&#8217;Israel: &#8220;Aix&#242; us diu el Senyor D&#233;u: &#191;Heu vingut per consultar-me? Doncs b&#233;, jo, el Senyor D&#233;u, afirmo, tan cert com visc, que no em deixar&#233; consultar per vosaltres.&#8221;#x 4&#191;Vols ser el seu jutge, fill d&#8217;home, vols ser-ne el jutge? Fes-los con&#232;ixer les abominacions dels seus pares.#x 5Digues-los: &#8220;Aix&#242; us fa saber el Senyor D&#233;u: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer con&#232;ixer a ells en el pa&#237;s d&#8217;Egipte.#x El meu jurament va ser aquest: Jo s&#243;c el Senyor, el vostre D&#233;u. 6Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del pa&#237;s d&#8217;Egipte i que els portaria a un pa&#237;s que jo havia explorat per a ells, un pa&#237;s que&#160;regalima llet i mel, el m&#233;s espl&#232;ndid de tots.#x 7I els vaig donar aquesta ordre: Que cadasc&#250; rebutgi els &#237;dols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els &#237;dols repugnants d&#8217;Egipte.#x Jo s&#243;c el Senyor, el vostre D&#233;u.</div><div class="p"> 8&#187;Per&#242; ells es van rebel&#183;lar contra mi i no em volgueren escoltar.#x Ning&#250; no va rebutjar els &#237;dols detestables que el sedu&#239;en ni abandon&#224; els &#237;dols repugnants d&#8217;Egipte. Llavors vaig pensar d&#8217;abocar damunt d&#8217;ells la meva indignaci&#243; a Egipte mateix, i calmar aix&#237; el meu enuig. 9Per&#242; no ho vaig fer per consideraci&#243; al meu nom,#x per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; aix&#237; em vaig fer con&#232;ixer a ells fent-los sortir del pa&#237;s d&#8217;Egipte davant els estrangers. 10Els vaig fer sortir d&#8217;Egipte i els vaig menar al desert. 11Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer con&#232;ixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix.#x 12Tamb&#233; els vaig donar els meus dies de rep&#242;s, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells,#x perqu&#232; se s&#224;piga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. 13Per&#242; el poble d&#8217;Israel es va rebel&#183;lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de rep&#242;s. Llavors vaig pensar d&#8217;abocar damunt d&#8217;ells la meva indignaci&#243; all&#224; al desert i fer-los desapar&#232;ixer. 14Per&#242; no ho vaig fer per consideraci&#243; al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 15-16I, encara veient aix&#242;, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de rep&#242;s, perqu&#232; els seus &#237;dols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al pa&#237;s que els havia donat, un pa&#237;s que regalima llet i mel, el m&#233;s espl&#232;ndid de tots.#x 17Per&#242; em vaig desdir d&#8217;exterminar-los, no els vaig fer desapar&#232;ixer al desert.</div><div class="p"> 18&#187;Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els &#237;dols repugnants. 19Jo s&#243;c el Senyor, el vostre D&#233;u. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en pr&#224;ctica. 20Santifiqueu els meus dies de rep&#242;s, perqu&#232; siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se s&#224;piga que jo, el Senyor, s&#243;c el vostre D&#233;u.#x 21Per&#242; tamb&#233; els seus fills es van rebel&#183;lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pr&#224;ctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix,#x i profanaven els meus dies de rep&#242;s. Llavors vaig pensar d&#8217;abocar damunt d&#8217;ells la meva indignaci&#243; al desert i calmar aix&#237; el meu enuig. 22Per&#242; em vaig contenir per consideraci&#243; al meu nom,#x per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. 23Tamb&#233; els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels pa&#239;sos, 24perqu&#232; no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de rep&#242;s i es deixaven seduir pels &#237;dols repugnants dels seus pares. 25&#191;&#201;s que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? 26&#191;S&#243;c jo qui va portar-los a cometre la profanaci&#243; d&#8217;oferir-me en sacrifici els seus primog&#232;nits? &#191;Els vaig horroritzar, perqu&#232; aix&#237; sabessin que jo s&#243;c el Senyor?&#8221;#x</div><div class="p"> 27&#187;Ara, doncs, fill d&#8217;home, parla encara al poble d&#8217;Israel i digues-los: &#8220;Aix&#242; us fa saber el Senyor D&#233;u: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. 28Jo els vaig fer entrar al pa&#237;s que els havia jurat de donar-los;#x per&#242; pertot on veien un tur&#243; elevat i un arbre ufan&#243;s, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d&#8217;olor agradable i vessaven les seves libacions. 29Jo els vaig preguntar: &#8216;No s&#243;n ben reconsagrats aquests turons on aneu?&#8217;#x I n&#8217;han dit turons sagrats per sempre m&#233;s.&#8221;</div><div class="q1"> 30&#187;Per tant, digues al poble d&#8217;Israel: &#8220;Aix&#242; us fa saber el Senyor D&#233;u: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostitu&#239;u amb &#237;dols detestables 31i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres &#237;dols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d&#8217;Israel? Jo, el Senyor D&#233;u, afirmo, tan cert com visc, que no em deixar&#233; consultar.</div><div class="p"> 32&#187;Vosaltres dieu: &#8216;Volem ser com els estrangers, com la gent dels altres pa&#239;sos que adoren la fusta i la pedra.&#8217; Doncs b&#233;, aix&#242; que us heu ficat al cap no es realitzar&#224; mai de la vida. 33Jo, el Senyor D&#233;u, afirmo, tan cert com visc, que regnar&#233; sobre vosaltres amb m&#224; forta i amb bra&#231; poder&#243;s, amb indignaci&#243; desbordant.</div><div class="p"> 34&#187;Amb m&#224; forta i amb bra&#231; poder&#243;s, amb indignaci&#243; desbordant, us far&#233; sortir d&#8217;enmig dels pobles estrangers, us reunir&#233; dels pa&#239;sos on esteu dispersats,#x 35us conduir&#233; a un desert lluny dels altres pobles#x i all&#237; tindrem un judici cara a cara;#x 36tindr&#233; amb vosaltres un judici tal com el vaig tenir amb els vostres pares al desert d&#8217;Egipte. Ho dic jo, el Senyor D&#233;u. 37Com un pastor us far&#233; passar sota la vara#x i&#160;us far&#233; entrar al comprom&#237;s de l&#8217;alian&#231;a. 38Separar&#233; de vosaltres els rebels que s&#8217;han revoltat contra mi; els far&#233; sortir del pa&#237;s on habiten, per&#242; no entraran a la terra d&#8217;Israel. Llavors sabreu que jo s&#243;c el Senyor.</div><div class="p"> 39&#187;Poble d&#8217;Israel, aix&#242; diu el Senyor D&#233;u: Aneu, si voleu, i adoreu cada un els vostres &#237;dols repugnants. Per&#242; despr&#233;s no m&#8217;heu de desobeir m&#233;s; guardeu-vos de profanar el meu sant nom#x amb les vostres ofrenes i els vostres &#237;dols repugnants. 40Tan sols a la meva muntanya santa, a la muntanya alta d&#8217;Israel, m&#8217;adorar&#224; tot el poble d&#8217;Israel, instal&#183;lat tot ell al pa&#237;s.#x Ho dic jo, el Senyor D&#233;u. All&#237; em complaureu, all&#237; acceptar&#233; l&#8217;ofrena de les parts que em s&#243;n reservades,#x les vostres prim&#237;cies i tot all&#242; que em consagreu. 41Quan us far&#233; sortir d&#8217;enmig dels altres pobles i us aplegar&#233; dels pa&#239;sos on esteu dispersats, em complaur&#233; en vosaltres com un perfum agradable#x i manifestar&#233; en vosaltres la&#160;meva santedat davant les altres nacions.#x 42Llavors, quan us far&#233; entrar a la terra d&#8217;Israel, al pa&#237;s que vaig jurar als vostres pares, sabreu que jo s&#243;c el Senyor.#x 43All&#237;, quan recordareu la vostra conducta passada i&#160;totes les accions amb qu&#232; hav&#237;eu quedat impurs, sentireu f&#224;stic de vosaltres mateixos, pensant en les maldats que hav&#237;eu com&#232;s. 44Poble d&#8217;Israel, quan us tractar&#233; mirant l&#8217;honor del meu nom,#x i&#160;no com mereixerien la vostra mala conducta i les vostres accions perverses, sabreu que jo s&#243;c el Senyor. Ho dic jo, el Senyor D&#233;u.&#8221;</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkEZK">
 <div class="chapter ch21" data-usfm="EZK.21">
 <div class="label">21</div><div class="s1">L&#8217;espasa del Senyor</div><div class="p"> 1El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digu&#233;:</div><div class="p"> 2&#8211; Fill d&#8217;home, gira&#8217;t de cara al sud, ruixa&#8217;l d&#8217;amenaces i profetitza contra el bosc dels camps del N&#232;gueb.#x 3Digues-li: &#8220;Escolta la paraula del Senyor. Aix&#242; t&#8217;anuncia el Senyor D&#233;u: Encendr&#233; un foc que et devorar&#224; tots els arbres, tant els verds com els secs; la flama arborada no s&#8217;apagar&#224;, i totes les contrades es cremaran, des del sud fins al nord. 4Tothom veur&#224; que s&#243;c jo, el Senyor, qui l&#8217;ha enc&#232;s: no s&#8217;apagar&#224;.&#8221;</div><div class="p"> 5Jo vaig respondre:</div><div class="p">&#8211; Ah Senyor D&#233;u, ells ja van dient de mi: &#8220;Aquest home sempre conta rondalles.&#8221;</div><div class="p"> 6El Senyor em va comunicar encara la seva paraula. Em digu&#233;:</div><div class="p"> 7&#8211; Fill d&#8217;home, gira&#8217;t de cara a Jerusalem, ruixa d&#8217;amenaces els llocs sagrats i profetitza contra la terra d&#8217;Israel. 8Digues-li: &#8220;Aix&#242; t&#8217;anuncia el Senyor: Aqu&#237; em tens contra tu, desembeinar&#233; l&#8217;espasa i matar&#233; dintre teu tant justos com pecadors.#x 9Vull matar justos i pecadors; per aix&#242; desembeinar&#233; contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. 10Llavors tothom sabr&#224; que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornar&#224;.&#8221;</div><div class="p"> 11&#187;Ara tu, fill d&#8217;home, gemega i cargola&#8217;t de dolor, gemega amargament davant d&#8217;ells, 12i quan et preguntin per qu&#232; gemegues, respon: &#8220;Est&#224; en cam&#237; una not&#237;cia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap m&#224; no tindr&#224; for&#231;a, tothom perdr&#224; l&#8217;al&#232;, no s&#8217;aguantar&#224; cap genoll.#x Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor D&#233;u.&#8221;</div><div class="p"> 13Despr&#233;s el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digu&#233;:</div><div class="q1"> 14&#8211; Fill d&#8217;home, profetitza i exclama: &#8220;Aix&#242; diu el Senyor:</div><div class="q1">&#187;L&#8217;espasa, l&#8217;espasa &#233;s afilada,</div><div class="q2">i fins i tot brunyida;</div><div class="p"> 15afilada per a la matan&#231;a,</div><div class="q1">ben brunyida per a centellejar.</div><div class="q1">&#191;Ens podem alegrar</div><div class="q2">que el ceptre del meu fill</div><div class="q1">menyspre&#239; tots els altres?#x</div><div class="q1"> 16He fet brunyir l&#8217;espasa</div><div class="q2">abans d&#8217;empunyar-la:</div><div class="q1">ara ja est&#224; afilada, ja est&#224; brunyida</div><div class="q1">per a posar-la en mans del botx&#237;.</div><div class="p"> 17Fill d&#8217;home, plany-te, crida de dolor;</div><div class="q1">l&#8217;espasa ha caigut sobre el meu poble,</div><div class="q1">sobre tots els governants d&#8217;Israel,</div><div class="q1">v&#237;ctimes de l&#8217;espasa</div><div class="q2">amb els altres del poble.</div><div class="q1">D&#243;na&#8217;t cops al pit en senyal de dol.#x</div><div class="p"> 18&#187;&#201;s una prova. Qu&#232; passar&#224; si ni tan sols se&#8217;n salva el ceptre menyspreador? Ho dic jo, el Senyor D&#233;u.&#8221;#x</div><div class="p"> 19&#187;Tu, fill d&#8217;home, profetitza i pica de mans:</div><div class="q1">&#187;&#8220;Que l&#8217;espasa repeteixi tres vegades</div><div class="q2">l&#8217;estocada!</div><div class="q1">&#201;s l&#8217;espasa de les v&#237;ctimes,</div><div class="q1">l&#8217;espasa contra el gran sacr&#237;leg,</div><div class="q1">brandada tot al voltant,</div><div class="p"> 20fins que defalleixin els cors</div><div class="q1">i caigui una multitud.</div><div class="q1">Davant totes les seves portes</div><div class="q1">al&#231;o l&#8217;amena&#231;a de l&#8217;espasa</div><div class="q1">feta per a centellejar,</div><div class="q1">destinada a la matan&#231;a.</div><div class="p"> 21Apunta a la dreta, espasa,</div><div class="q1">avan&#231;a a l&#8217;esquerra,</div><div class="q1">on hagis de fer front!#x</div><div class="q1"> 22Tamb&#233; jo picar&#233; de mans#x</div><div class="p">i satisfar&#233; la meva indignaci&#243;.</div><div class="q1">S&#243;c jo, el Senyor, qui ha parlat.&#8221;</div><div class="s1">Els dos camins de l&#8217;espasa</div><div class="p"> 23El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digu&#233;:</div><div class="p"> 24&#8211; Tu, fill d&#8217;home, tra&#231;a dos camins per on podria venir l&#8217;espasa del rei de Babil&#242;nia.#x Tots dos camins han de sortir del mateix pa&#237;s. A cada cap de cam&#237; posa-hi un senyal que indiqui la direcci&#243; de la ciutat: 25el cam&#237; que portaria l&#8217;espasa contra Rab&#224; dels ammonites i el cam&#237; que la portaria contra Jud&#224;, que t&#233; la seva pla&#231;a forta a Jerusalem. 26El rei de Babil&#242;nia s&#8217;ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els &#237;dols dom&#232;stics, examina el fetge d&#8217;una v&#237;ctima.#x 27A la m&#224; dreta ja t&#233; la resposta: Jerusalem. L&#8217;ha d&#8217;atacar amb ariets, ha de donar l&#8217;ordre de matan&#231;a, ha de llan&#231;ar el crit de guerra, ha d&#8217;empla&#231;ar els ariets davant les portes, ha d&#8217;al&#231;ar un terrapl&#232; i construir un mur de setge. 28La gent de Jerusalem no veu en tot aix&#242; res m&#233;s que falsos vaticinis,#x per&#242; ells s&#8217;havien comprom&#232;s amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats.#x</div><div class="p"> 29&#187;Per tant, aix&#242; us anuncia el Senyor D&#233;u: Aquest fet us recordar&#224; la vostra culpa, far&#224; p&#250;bliques les vostres infidelitats, manifestar&#224; els pecats que heu com&#232;s en tot el vostre obrar. Ara, doncs, que us ha estat recordat tot aix&#242;, sapigueu que sereu capturats per la for&#231;a.</div><div class="p"> 30&#187;I a tu, rei d&#8217;Israel,#x impiu i sacr&#237;leg, que avui arribes a l&#8217;hora final de la teva culpa, 31el Senyor D&#233;u, et diu: Deixa la diadema,#x treu-te la corona! Des d&#8217;ara, res no ser&#224; igual: el que era a baix ser&#224; enaltit, el que era a dalt ser&#224; abaixat.#x 32Ru&#239;na, ru&#239;na, ho reduir&#233; tot a ru&#239;na! Per&#242; no abans que arribi aquell a&#160;qui pertany el dret, que jo li tinc donat.#x</div><div class="p"> 33&#187;I ara tu, fill d&#8217;home, profetitza i digues: &#8220;Aix&#237; respon el Senyor D&#233;u als ammonites i als seus escarnis.&#8221; Digues: &#8220;L&#8217;espasa, l&#8217;espasa &#233;s desembeinada, afilada per a la matan&#231;a, brunyida per a destruir i centellejar, 34per a clavar-la al coll dels impius i sacr&#237;legs, que avui arriben a l&#8217;hora final de la seva culpa, mentre tu, Ammon, et refies de visions falses i de prediccions mentideres. 35Que torni a la seva beina! Jo et jutjar&#233; en el lloc on fores creada, en el teu pa&#237;s natal. 36Abocar&#233; damunt teu la meva indignaci&#243;, atiar&#233; contra tu el foc del meu furor i et deixar&#233; en mans d&#8217;homes brutals, mestres de destrucci&#243;. 37Ser&#224;s devorada pel foc, la teva sang ser&#224; escampada dins el pa&#237;s, i ning&#250; no es recordar&#224; m&#233;s de tu. S&#243;c jo, el Senyor, qui ha parlat.&#8221;</div>
 </div>
 </div>
</div>

Proyecto Biblia | Profetas mayoresMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats