Més valentia: Un estudi de la fe audaç de persones imperfectesMostra

Dia 4: Jonatan

Jonatan era el fill gran de Saül, el primer rei d'Israel. Normalment, quan moria un rei, el seu fill primogènit assumia el càrrec com a rei. Malauradament per a Jonatan, Saül va ser rebutjat per Déu per la seva desobediència (veges 1 Samuel 15), així que Déu va triar David per substituir-lo com a rei. David va tenir paciència i va esperar el moment de Déu per prendre el tron ​​en comptes d'agafar-lo per la força abans que s'acabés el regnat de Saül.

Imagina ser Jonatan en aquesta situació. Ets un príncep. El teu pare és el rei. Vius en un palau, la teva vida és bona. Aleshores, el teu pare fa algunes males decisions i arruïna el teu futur. Què pensaries d'aquell que havia estat escollit per prendre el tron ​​després del teu pare en comptes de tu?

Malgrat els sentiments de Jonatan al principi, veiem que ell i David es converteixen en millors amics. Saül, que en realitat es converteix en el sogre de David, té una relació complicada amb David amb molts alts i baixos. De vegades sembla que David li cau bé, però després en més d'una ocasió intenta matar-lo.

Però Jonatan no vacil·la mai. Es manté fidel com a amic i com a aliat. A 1 Samuel 20, llegim sobre com adverteix a David de fugir del seu pare, Saül, quan volia matar David (de nou). Imagina't que difícil deu haver estat per a Jonatan. Sabia que Déu li donava el seu dret al tron ​​a David. Havia de fer d'intermediari entre el seu pare, l'actual rei, i el seu amic, el futur rei. Havia d'escollir un bàndol i encara honrar l'altra persona. I Jonatan va triar un bàndol: va fer costat a la persona que Déu havia escollit. Va decidir acceptar el que Déu estava fent. No li va facilitar la vida, però la seva vida va acabar amb el seu caràcter intacte.

La valentia del Jonatan mirava cap al futur. Sabia que no seria rei i que la línia reial del seu pare Saül s'acabava. El seu pare no el va deixar un regne, però Jonathan va mirar cap al futur i va deixar un futur al seu propi fill. Va optar per acceptar un paper de fons en el pla global de Déu, rebutjant la gelosia sobre la qual va veure actuar el seu pare i, com a resultat, el seu propi fill va obtenir els beneficis.

Preguntes de reflexió/debat:

1. Coneixes algú que la seva valentia el beneficia més a si mateix que als altres? Què penses del caràcter d'aquesta persona?

2. Quina és una manera de ser valent per a una altra persona?