Records de Nadal de Corrie Ten BoomMostra

Nadal a Ravensbrück

“Ja que les botes que trepitgen amb estrèpit i les túniques xopades de sang seran cremades, consumides pel foc.”- Isaïes 9:5

És el Nadal de 1944. La Corrie és a la caserna de l'hospital. Feia 11 dies que havia mort Betsie. Un dia després de la mort de Betsie, la Corrie feia cua per a la convocatòria, amb un gran dolor al seu cor i envoltada en la foscor. Aleshores sent el seu nom i li diuen que està alliberada! Ara l'única cosa que necessita per sortir de Ravensbrück és una declaració de salut del metge del camp. El metge no necessita gaire temps per al seu diagnòstic: "Edema". Així que la Corrie va a la caserna de l'hospital i intenta mantenir les cames aixecades el màxim possible per curar l'edema.

Els gemecs, plors i laments de les dones malaltes i moribundes són esfereïdors. Les infermeres imiten cínicament a les dones. Algunes dones cauen dels llits petits que han de compartir amb altres dones malaltes i moribundes, i després moren a terra. Les dones imploren per aconseguir l'orinal, però ningú les ajuda. Llavors la Corrie surt del llit, i, ensopegant, ajuda les dones. Intenta parlar de Crist i la seva vinguda a un món caigut, i que Ell és Vencedor, però a ningú li interessa i se'n burlen.

Llavors, la Corrie sent un nen petit plorar: "Mama, vine amb Oelie, l'Oelie se sent sola!" La Corrie va amb la nena. La nena està demacrada i ha estat operada, i la incisió de l'esquena està coberta amb paper higiènic. La Corrie veu que s'està morint i s'asseu al costat de la nena i li explica: “Oelie, la mare no pot venir, però saps qui està disposat a venir: el Senyor Jesús. Ell va venir a aquest món com un petit nadó i més tard ens va salvar de tots els mals i pecats. Oelie, pots anar al cel, i Jesús és allà ara mateix, està preparant una petita casa per a l'Oelie". La Corrie li pregunta a la nena si entén el que li diu la Corrie i la nena li diu a la Corrie, la caseta que Jesús li prepara i que no hi haurà botes de guerrer ni soldats que vulguin fer mal als altres. "Allà veuré Jesús." Llavors, totes dues ajunten les mans i donen gràcies al Senyor Jesús.

Aleshores Corrie va saber i entendre, per què va haver d'esperar, i passar aquell Nadal a Ravensbruck. Abans d'acabar l'any va rebre l'alta de salut, i va tornar a casa, a Holanda.

Per reflexionar

Ja pot haver-hi tantes botes de guerrers i roba xopada amb sang, que arribarà el dia que totes seran cremades: Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla!

Pregària

Senyor, ajuda'ns a celebrar el teu govern etern, que és més fort que totes les amenaces aquí i ara.

---

Memòries de Nadal, de Corrie ten Boom

Durant la Segona Guerra Mundial Corrie ten Boom (que va viure entre 1892 i 1983) i la seva família, va treballar a la resistència a Holanda. Van ajudar unes 800 persones. Moltes d'elles eren jueves. Corrie va ser traïda i va passar 10 mesos a la presó a Scheveningen i als camps de concentració de Vught i Ravensbruck. Després de la guerra, va viatjar per tot el món per explicar als altres l'amor, el perdó i la gràcia de Déu. Corrie provenia d'una família que creia en la Bíblia, i que es remunta a moltes generacions. La Bíblia va tenir un lloc central a les seves vides. El Senyor Jesucrist, que és la Paraula viva de Déu, els va parlar a través de la Paraula escrita de Déu. Llegien la Bíblia diàriament i sabien molts versets de la Bíblia de memòria.

Dientje Wiersma és un guia turístic a la casa Corrie ten Boom a Haarlem, a Holanda. Va escriure aquest pla pels lectors. Va utilitzar versets de la Bíblia que eren molt importants per a la família i va escriure tant sobre la importància, com de les aplicacions d'aquests versets a la vida de la família Ten Boom.