EL SÀBAT I EL DESCANS

MEDITACIÓ

Quan era petita, tenia vestits de diumenge. Els deixava a punt dissabte a la nit i sabia que demà seria diumenge. Amb això arribava el descans. Al matí, anava a l'escola dominical amb els meus germans. Durant la tarda, els meus pares passaven temps amb nosaltres. Jugàvem junts, feiem música o anàvem a caminar. Avui dia sóc diaconessa i encara porto un vestit especial els diumenges.

Els jueus antics i els cristians han conegut el principi del descans i la pausa del sàbat durant milers d'anys. Té el seu origen en la història de la creació, quan Déu va descansar el setè dia després de sis dies de creació. Des de la resurrecció de Jesús, el dia després del dissabte marca el ritme de vida de la comunitat cristiana emergent. En aquest dia, es reunien per a l'adoració i la fraternitat.

Déu ens ha donat un dia de descans, el diumenge, com una interrupció útil en les nostres vides i en la nostra cultura. El dia de descans no està lligat a un dia específic de la setmana, però hauria de ser diferenciat dels altres dies. El sàbat és un recordatori que el nostre valor com a éssers humans es basa en més que només els nostres assoliments. El metge i teòleg Albert Schweitzer va dir de manera adequada: "Quan la teva ànima no té un diumenge, es marcirà".

Nosaltres mateixos decidim quan fem aquest dia de descans. Cal temps per apaivagar-nos. Si poso aigua bruta en un got, la brutícia s'assentarà amb el temps i l'aigua es tornarà clara. Ha trobat la calma. Quan busquem el descans en silenci, les nostres ànimes també troben la calma. Molts dels nostres pensaments més profunds sorgiran a la superfície, pensaments que podem portar davant de Déu.

Cada dia reservo conscientment mitja hora. Vaig a un lloc on estic tranquil·la. Em presento davant de Déu, davant de Jesús, tal com sóc. Ell m'espera. Dirigeixo la meva atenció cap a l'interior, cap a la meva respiració, i després cap als meus pensaments i emocions. Qualsevol cosa que em commogui, la porto davant seu en cada exhalació. Deixo anar i deixo Déu actuar. Em prenc el meu temps i concloc amb una pregària de gratitud.

Jesús va convidar els seus deixebles: "Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica" (Marc 6:31a). Ara, Ell ens convida a fer el mateix.

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

• Què m'impedeix trobar un moment de calma i descans?
• M'atreveixo a passar conscientment un dia sense notícies ni telèfon?
• Déu ha beneït i santificat el setè dia. Encara considero el diumenge com a sagrat? Sento la seva benedicció sobre el diumenge?

TEMES DE PREGÀRIA

• Preguem per aconseguir la gràcia de superar la por al silenci i ser capaços de simplement ser.
• Preguem perquè el nostre anhel de la presència de Déu en el cor segueixi viu i que ens reservem temps per això en la nostra vida diària.
• Preguem per les coses inexplicables que sorgeixen des de les profunditats del nostre cor quan ens calmem. Preguem perquè no les ignorem, sinó que ens atrevim a reconèixer-les davant de Déu.
• Preguem per la saviesa i la protecció en els moments de silenci quan som commoguts per la Paraula de Déu.
• Preguem per les esglésies i les capelles, llocs de descans, perquè siguin llocs on les persones sentin la Paraula de Déu.
• Preguem per aquells que es senten aclaparats pel treball i les responsabilitats i no poden deixar enrere aquestes pressions.

PREGÀRIA SUGGERIDA

Aquí estic davant de Tu, Déu, tal com sóc: descansat o tens, buit i esgotat o ple de gratitud, ple de desig o sense cap perspectiva.

Déu, Tu ets la font de la vida. Vine amb el Teu poder renovador. Purifica'm, guareix-me, perquè pugui ser la persona que Tu m'has creat a ser. Amén.

Germà Lydia Schranz, Diaconessa i Capellana, Suïssa.