El camí del regneMostra

El conflicte és inevitable

Cada intervenció de Déu ensopega amb la resistència de l'enemic. No existeix la fe sense oposició. No hi ha tal cosa com un avivament sense resistència. L'avivament sempre pertorba l'statu quo i revela les obres de la foscor en la vida dels individus, grups ètnics, governs i nacions. Això passa perquè el Regne de Déu és una línia divisòria. Ningú pot estar amb un peu al món i un peu al Regne alhora. El Rei del Regne busca desposseir la foscor dels seus presoners, mentre que el diable busca aturar-lo i augmentar la foscor.

Jesús ens va dir que el més petit del Regne de Déu és més gran que Joan Baptista (vegis Mateu 11:11). Què vol dir això? Jesús diu que tenim poder i autoritat com a fills de Déu mitjançant l'Esperit Sant, però també ens va advertir que el conflicte és inevitable. Quan arriba el Regne, dona principi a un nou govern i un nou poble de l'aliança que són governats per un nou rei.

Jesús entenia que viure una vida de rectitud en un món dominat pel mal i la foscor significa viure en contra de la correcció política i de les normes culturals. Resultarà en persecució. Quan Jesús ens va dir que el Regne de Déu sofreix violència (vegis Mateu 11:12), estava reconeixent un patró d'acció i resposta. Aquest patró es troba a tota l'Escriptura. Déu comença a moure's i l'enemic es resisteix i s'oposa al que està fent. Ha estat així des del principi.

Hi haurà hostilitat perpètua al món fins que el Regne de Déu es realitzi plenament. Al final, la descendència de la dona, Jesucrist, i tots els que estan en Crist tindran la victòria. Fins aleshores, el Regne de Déu avança per la força.

Hem de fer el que va fer Jesús demostrant l'Evangeli i enderrocant la foscor. Sí, el conflicte és inevitable. Però la victòria està assegurada.