Estimar com JesúsMostra

Igual que Crist estima l’església (part 1)

Quan era una nena, somiava amb el meu casament, des del pastís, fins al vestit i fins i tot amb l'home amb qui em casaria. Quan somies com serà el teu dia especial, mai no penses en les proves que vindran després d’aquest dia.

Abans de néixer, a la meva mare se li va diagnosticar un cas greu d’artritis. Cada dia era una lluita per a ella. El meu pare va escollir estimar-la i servir-la diàriament. Alguns dies ho feia, simplement, cuinant el seu esmorzar o ajudant-la a lligar-se les sabates. Independentment de la tasca, el meu pare estimava la meva mare. Molts anys després, vaig veure que el meu pare servia la meva mare d’una manera nova quan a ella se li va diagnosticar un limfoma de Hodgkin. El meu pare es passava els dies estimant-la, servint-la i pregant per ella. Mai no havia vist al meu pare tan esgotat, tant físicament com espiritualment, però va continuar. Aquest va ser el seu compromís amb Crist, així com amb la meva mare.

Poc després de casar-me, el meu marit i jo ens vam enfrontar a proves íntimes que cap matrimoni hauria d’afrontar. Una activitat que abans ens portava alegria ara portava dolor i llàgrimes. Cada cop plorava abans de dormir. El dolor, la manca d’intimitat i la sensació que com a esposa era un fracàs ens va distanciar.

Aquests van ser dies difícils que van convertir-se en anys que cap dels dos no estaria segur que acabaria mai. El meu marit em va fer costat. Va deixar de banda totes les sensacions de dolor i va optar per estimar-me enmig de la situació per la que passava. em va estimar enmig del dolor i de les llàgrimes. Avui encara m’estima. La gent diu que les noies busquen marits que mostrin el mateix tipus de qualitats que els seus pares. Avui més que mai, agraeixo haver trobat una ànima bessona que estima com el meu pare i que estima com Jesús.

Shelley Martin
Equip de TI de Life.Church