Tot el que necessitoMostra

Tot el que necessito: La meva porció

"Per què m'hauria de desanimar, per què haurien de venir les ombres,

Per què el meu cor hauria d'estar sol, i anhelar el cel i la llar;

Quan Jesús és la meva porció, el meu amic constant.

Ell té els ulls posats en el pardal, i sé que Ell vetlla per mi.

Canto perquè sóc feliç, canto perquè sóc lliure

Ell té els ulls posats en el pardal, i sé que Ell vetlla per mi."

Civilla D. Martin,1905

No sé per tu, però la paraula porciósempre m'ha frustrat a causa de la varietat d'anuncis relacionats amb la perdua de pes que han proliferat durant les últimes dècades. Porció = menjar. Porció = dieta. Una porció m'indica una vida de petites mossegades, de privació. Significa restricció, negar-me poder gaudir d'aquest enorme copa de gelat, o haver de aturar-me després d'una mossegada de pastís de xocolata esponjós. Una porció significa tenir menys quantitat d'una cosa que desitjo. Significa que he de controlar els meus desitjos, i al final em quedaré insatisfet.

Si jo dic "porció", tu dius... control!

Em pregunto si així va pensar la Civilla Martin sobre la paraula porció quan va escriure aquestes boniques lletres d'una cançó sobre una parella cristiana que, mentre tots dos estaven plens d'afliccions corporals limitant-los la vida, vivien vides felices plenes de fe? (Busca la història de la cançó per a un context interessant!) Estic bastant segur que ella no estava pensant en la restricció, com pensem en la restricció de sucre o carbohidrats en l'actualitat. Les dietes de moda i la mentalitat de control de porcions són en realitat només una tendència bastant recent en la nostra cultura de l'excés i d'indulgència.

A la tomba del segle XX, Cheetos i Donettes no existien. El menjar no era ràpid, i cuinar un pastís de poma era significativament més laboriós que la facilitat en què obro un paquet de pasta de full, desplego la pasta prefabricada i tallo petites formes boniques en la `pasta perfectament aplanada i rodona per col·locar delicadament a la part superior. Al meu parer, un pastís de poma casolà fet el 1905 era sens dubte molt més un assoliment valuós que s'assaboria amb la família i els amics de la comunitat junts en una taula que com pensem en menjar un pastís de poma avui. Després de tot, tan sols hem de córrer fins a la cadena de supermercats locals i recollir-ne un en menys de 30 minuts!

És veritat que la paraula porció significa una mesura. Una mesura perfecta, no una mesura insuficient. Una mesura que és únicament nostra... I no de ningú més. És la quantitat exacta d'alguna cosa que necessitem. Una definició comuna de porció (com a substantiu) és "una part individual: com ara una part rebuda com un regal o herència"

Un regal, una herència; una cosa que no podem guanyar, però un honor que rebem tan sols per el fet de ser adoptat en la família de Déu com a fill o filla. Jesús és la nostra porció. La nostra part del bé. La nostra herència familiar amb tots els privilegis i títols d'un fill o filla.

Salm 16:5 [BEC] diu, "El Senyor és la part del meu heretatge i de la meva copa. Tu assegures la meva porció. Les fites m’han correspost en terrenys deliciosos, una propietat que m’encisa." Tenim un bon heretatge, perquè Déu és bo. Tenim una porció, una mesura perfecta assignada a nosaltres que ens manté fora de perill, que ens sosté, que ens permet volar per sobre de la tempesta i lluitar amb la Seva fidelitat i força constants. La Seva porció i mesura per a nosaltres és un regal perfecte que necessitem tan desesperadament en aquesta vida.

Reflexió:

Quan penses en la paraula porció, penses en tenir prou d'alguna cosa, o tenir una manca d'alguna cosa? Et trobes ple ara mateix? Per què o per què no? (Ja saps que no estic parlant de menjar en aquest moment!)

Mai has preguntat a Déu quina és la teva proció unica i mesurada en aquest moment? Si no és així, pren-te uns instants per preguntar-Li. Demana-Li de revelar qualsevol cosa que obstaculitza aquesta porció. Anima't. Déu és fidel!