Actituds d'Advent: Un devocional diari de NadalMostra

Ens agrada la comoditat. Vivim en una cultura que se centra en la facilitat, el benestar i la seguretat. Preferim els auto restaurants, així podem quedar-nos als nostres cotxes amb calefacció.

Fem butaques reclinables al cinema, de manera que ens podem estirar mentre veiem la pel·lícula. Premem un botó per obrir els nostres garatges i potser perdem l'oportunitat de xerrar amb els nostres veïns.

Tot i que totes aquestes petites comoditats no estan malament, el perill de la comoditat és que és tan fàcil adorar-la. Es veu clarament quan diem "no" a les oportunitats santes, agoserades i meravelloses a les quals Déu ens crida perquè tenim por de sortir de la nostra zona de confort.

La necessitat de comoditat comença a filtrar-se en altres àmbits de la nostra vida i vivim més vigilants amb el cap cot i els punys tancats.

Un desig massa intens de comoditat apunta a una dinàmica fracturada: no confiem plenament en la bondat i la provisió de Déu.

Si creiem que el nostre Déu és bo i el tenim amb nosaltres, llavors podem saber amb certesa que el qui ens crida, ens guiarà. Jesús promet cobrir les nostres necessitats, així que no hem de tenir por d'entrar al desconegut.

Quan som capaços de confiar en Déu plenament i lliurement, és més natural viure amb el cap aixecat per veure la necessitat que ens envolta i les mans obertes per lliurar-nos als altres, en sintonia amb el cor de generositat de Déu.

Reflexions:

• En quins àmbits de la teva vida lluites per confiar en Déu?
• Què és la confiança per a tu en aquesta època nadalenca?
• Què creus que passaria si visquessis amb una actitud d'obertura al que pot ser incòmode?

Que el Déu de tot consol et doni poder avui mentre obres les mans i confies en Ell.