Emocions bíbliques - Respostes bíbliques a cada repte

Desintoxicació de l'ànima

Un pla de lectura millor

Una sacsejada d'alegria

Creure que Déu és bo en qualsevol circumstància

Usant el teu temps per a Déu

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1TH">
 <div class="chapter ch5" data-usfm="1TH.5.12+1TH.5.13+1TH.5.14+1TH.5.15+1TH.5.16+1TH.5.17+1TH.5.18+1TH.5.19+1TH.5.20+1TH.5.21+1TH.5.22+1TH.5.23+1TH.5.24+1TH.5.25+1TH.5.26+1TH.5.27+1TH.5.28">
 <div class="p">12Us demanem, germans, que tingueu consideraci&#243; dels qui treballen entre vosaltres, que us presideixen en el Senyor i us instrueixen;#x 13tracteu-los amb el m&#233;s gran amor, tal com es mereix la seva tasca.</div><div class="q1">Viviu en pau entre vosaltres.</div><div class="p"> 14Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats,#x animeu els temorencs, feu-vos c&#224;rrec dels febles,#x tingueu paci&#232;ncia amb tots. 15Mireu que ning&#250; no torni a un altre mal per mal, sin&#243; procureu de fer sempre el b&#233; als germans i a tothom.#x</div><div class="p"> 16Viviu sempre contents,#x 17pregueu cont&#237;nuament,#x</div><div class="p"> 18doneu gr&#224;cies en tota ocasi&#243;.#x Aix&#242; &#233;s el que D&#233;u vol de vosaltres en Jesucrist.</div><div class="p"> 19No sufoqueu l&#8217;Esperit,#x 20no menyspreeu els dons de profecia.#x 21Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que &#233;s bo.#x</div><div class="p"> 22Allunyeu-vos de tota mena de mal.#x</div><div class="p"> 23Que el mateix D&#233;u de la pau#x us santifiqui plenament i conservi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra &#224;nima i el vostre cos per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. 24El qui us crida &#233;s fidel,#x i ell mateix ho dur&#224; a terme.#x</div><div class="p"> 25Germans, pregueu tamb&#233; per nosaltres.#x 26Saludeu tots els germans amb el bes de pau.#x</div><div class="p"> 27Us demano pel Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans.</div><div class="p"> 28Que la gr&#224;cia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1SA">
 <div class="chapter ch1" data-usfm="1SA.1.1+1SA.1.2+1SA.1.3+1SA.1.4+1SA.1.5+1SA.1.6+1SA.1.7+1SA.1.8+1SA.1.9+1SA.1.10+1SA.1.11+1SA.1.12+1SA.1.13+1SA.1.14+1SA.1.15+1SA.1.16+1SA.1.17+1SA.1.18">
 <div class="p">1A les muntanyes d&#8217;Efra&#239;m hi havia un home que es deia Elcan&#224;. Era del clan dels sufites del poble de Ram&#224;.#x Era fill de Jeroham, fill d&#8217;Elih&#250;, fill de Tohu, descendent de Suf, un efra&#239;mita. 2Tenia dues dones: l&#8217;una es deia Anna i l&#8217;altra Peninn&#224;. Peninn&#224; tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap.#x 3Cada any, Elcan&#224; pujava a Sil&#243;#x per adorar el Senyor de l&#8217;univers i oferir-li un sacrifici. A Sil&#243; oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofn&#237; i Pinh&#224;s, els dos fills d&#8217;El&#237;.</div><div class="p"> 4Va arribar el dia que Elcan&#224; oferia la seva v&#237;ctima. Elcan&#224; tenia el costum de donar a la seva muller Peninn&#224; i als seus fills i filles les porcions corresponents; 5per&#242; a Anna li reservava la part millor,#x perqu&#232; l&#8217;estimava molt, encara que el Senyor l&#8217;havia deixada est&#232;ril. 6La seva rival no parava d&#8217;humiliar-la retraient-li que el Senyor l&#8217;hagu&#233;s deixada sense fills. 7Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor.</div><div class="q1">Tamb&#233; aquella vegada Peninn&#224; mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar. 8Elcan&#224;, el seu marit, li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Anna, per qu&#232; plores i no menges? Per qu&#232; est&#224;s tan trista? No valc per a tu m&#233;s que deu fills?</div><div class="s1">Preg&#224;ria i prometen&#231;a d&#8217;Anna</div><div class="p"> 9En acabar l&#8217;&#224;pat a Sil&#243;, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot El&#237; s&#8217;estava assegut en un tamboret a l&#8217;entrada del santuari. 10Ella, plena d&#8217;amarguesa i plorant desconsoladament, preg&#224; al Senyor 11i li va fer una prometen&#231;a:</div><div class="p">&#8211; Senyor de l&#8217;univers, si et dignes mirar la meva aflicci&#243; i et recordes de la teva serventa, si no t&#8217;oblides de la teva serventa i em d&#243;nes un fill, te l&#8217;oferir&#233;, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.#x</div><div class="p"> 12Mentre ella anava insistint en la seva preg&#224;ria al Senyor, El&#237; es fixava en la seva boca. 13Anna parlava interiorment; movia els llavis, per&#242; no se li sentia la veu. El&#237;, doncs, va pensar que anava beguda, 14i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; &#191;En tens per a molt, d&#8217;estar aqu&#237; borratxa? V&#233;s a dormir el vi que portes!</div><div class="p"> 15Anna va respondre:</div><div class="p">&#8211; No, senyor meu. S&#243;c una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcoh&#242;lica. Tan sols obria el cor al Senyor. 16No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M&#8217;expressava aix&#237; perqu&#232; estic molt trista i abatuda.</div><div class="p"> 17El&#237; va dir:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s-te&#8217;n en pau i que el D&#233;u d&#8217;Israel et concedeixi all&#242; que li has demanat.</div><div class="p"> 18Ella respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!</div><div class="p">Anna se&#8217;n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d&#8217;abans.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1KI">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="1KI.19.12+1KI.19.13">
 <div class="p">12Despr&#233;s del terratr&#232;mol va arribar foc, per&#242; el Senyor tampoc no era en aquell foc. Despr&#233;s del foc es va al&#231;ar el murmuri d&#8217;un ventijol suau.#x 13En sentir-lo, Elies es tap&#224; la cara amb el mantell,#x va sortir de la cova i es qued&#224; dret a l&#8217;entrada. Llavors una veu li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; hi fas, aqu&#237;, Elies?</div><div class="p"> </div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJHN">
 <div class="chapter ch10" data-usfm="JHN.10.27">
 <div class="p">27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. </div>
 </div>
 </div>
</div>

Canviat: Propers Passos per a una Vida CanviadaMostra

Escriptures