Malgrat tot, Déu m'estima profundament

En l'espiral de la teva nova vida amb el Pare, el següent despertar pot semblar més un pas enrera que un pas endavant. Déu t'ofereix una cosa que vols i necessites: ser benvingut a casa. Però hi ha alguna cosa dins teu que s'hi vol resistir. En ser rebut a casa pel teu Pare celestial i per la família, sense que ningú faci cap pregunta, pot semblar poc realista per algú que,fins ara, ha vagat d'aquí cap allà.

Anomenem a aquesta etapa del teu viatge, el despertar a l'amor. En aquest punt, comencem dient: “no em mereixo això.” l'acceptació de Déu és massa increïble. Però el que Déu diu i fa és tan radicalment oposat al que creiem merèixer, que ens mou a comprendre la cosa més sorprenent: “Déu m'estima profundament, malgrat tot.”

Ara pots entendre per què diem que un estira-i-arronsa espiritual acompanya la nostra tornada a casa. Tenim un conjunt de conviccions sobre nosaltres mateixos, i Déu en té un altre. Observem el nostre passat ple de fracàs i vergonya, i Ell mira qui som amb amor i compassió.

Per això aquest despertar és un gran avanç. Ens estem adonant, potser per primera vegada, que cap de nosaltres mereix una segona oportunitat, cap de nosaltres mereix ser perdonat, i per descomptat no mereixen ser estimats incondicionalment. Però som estimats! Tu ets estimat! No t'ho mereixes, però Déu t'ho dóna de totes formes.

Si ets com la majoria de nosaltres, ja coneixes la banda sonora de la vergonya. La vergonya et murmura, “Realment, no importes” i “no mereixes ser estimat.” La vergonya et crida, “No hi ha més oportunitats per a tu!” La vergonya condueix al'auto-condemna, i quan trobem la gràcia per primer cop, ens trobem repetint, “jo no m'ho mereixo.”

No deixis que els teus errors i defectes anteriors et defineixin. Aquesta és la veu de la vergonya. No ets el que has fet o el que has deixat de fer. No ets el que hagin fet amb tu. Tu ets el que Déu diu que ets. El seu fill.

Sents l'estira-i-arronsa espiritual dins teu? Si és així, com ho descriuries?