ESTIMEM ELS ALTRES

Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: – Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. Jesús li digué: – Has respost bé: fes això i viuràs. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – I qui són els altres que haig d’estimar? -Lluc 10: 25-29 BCI

La història del Bon Samarità és una parabòla que Jesús va explicar sobre un home que estava al lloc equivocat en el moment equivocat, atacat per bandolers, deixat a mig mort, llançat al costat de la carretera i abandonat per morir.

Segons la història la primera i la segona persona que van topar-se amb l'home eren persones religioses —un sacerdot jueu i un levita— que coneixien la Paraula de Déu i tenien posicions d’autoritat a la sinagoga. Els dos el van passar de llarg. El tercer home, que no era religiós, sinó un nadiu de Samaria, s'en va compadir. S'hi va acostar.

Els tres eren de viatge a un altre lloc, però només un estava disposat a ser interromput i incomodat. Només un va donar el seu temps i recursos. I, per casualitat va ser un samarità: un home d'una raça i cultura menyspreades pels jueus. Aquest home estimava com estima Déu, derrocant una barrera de prejudicis i discriminació. Estimava els altres com a si mateix.

Jesús, després d'explicar aquesta història, va donar una instrucció: "Vés, i tu fes igual" (LLUC 10:37).

Quan vaig prendre consciència del tràfic de persones, Déu va utilitzar aquesta història per guiar-me cap al meu futur. Em va destacar un punt: "S'hi acostà" (lluc 10:34).

Jo era una dona enfeinada, una esposa, una mare de dos fills, amb moltes coses per fer, però Déu volia interrompre la meva vida i els meus plans per al seu propòsit. Déu volia que jo creués el camí per a les persones desconegudes i que ni sabia que existien. Volia que anés a buscar els homes, dones i nens perduts atrapats a l'esclavitud modern.

Qui son els altres?

Per a mi, les víctimes del tràfic de persones són el meu proïsme. La gent que conec a les esglésies són el meu proïsme. La dona al altre costat del carrer és el meu proïsme. La persona sense sostre que veig és el meu proïsme. La persona que necessita alguna cosa que jo puc proporcionar és el meu proïsme.

Si volem arribar al nostre món, hem de veure tothom com el nostre proïsme. Tota persona és digne del nostre amor, independentment de les seves creences, accions o actituds, Perquè Déu l'estima i desitja redimir-la per la seva gràcia.

PREGÀRIA

Déu, decideixo creuar la carreta, ajudar el meu proïsme, estimar-lo com a mi mateix. Gràcies per inspirar-me sempre i ajudar-me a recordar, que no estic massa enfeinat per ajudar. En el nom de Jesús, prego, Amen.

Adaptat de 20/20: Seen.Chosen.Sent de Christine Caine. Copyright © 2019 de Christine Caine. Reimprès amb permís de Lifeway Women. Tots els drets reservats.