Al nostre lloc: Devocional de Quaresma de Time of GraceMostra

El fet clau

Les magnífiques piràmides d'Egipte van ser construïdes com a panteons per als faraons: els cossos de Djoser, Khufu i Khefren, momificats i embolcallats amb cura, hi van ser enterrats. Ara, però, les cambres mortuòries són buides. Jesucrist fou executat com el pitjor dels criminals, però va ser enterrat com un príncep en un flamant mausoleu de pedra treballada. La seva cripta també era buida, però per un motiu ben diferent. Les tombes dels faraons van ser saquejades per lladres de tombes. Jesús va sortir pel seu peu de la tomba, viu una altra vegada.

És comprensible que els qui no són cristians no creguin la història de la Pasqua. Però hom es pot sorprendre en saber quants professors cristians estenen la idea que la resurrecció de Crist té a veure amb altres coses diferents a la revitalització del seu cadàver. Però, de fet, el nostre Salvador era mort, realment mort. Sense pols. Sense respiració. Sense activitat cerebral. I, de fet, el nostre Salvador és viu, realment viu.Això és un fet clau. La resurrecció corporal de Jesús és el segell públic del Pare aprovant tota la tasca del seu fill durant le seva vida "I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe" (1 Corintis 15:14). Si el cos de Crist encara és mort, tu et mantens en els teus pecats. No has estat lliurat de la teva culpa. El teu propi cos mai deixarà la tomba.

Però Crist ha ressuscitat. I amb ell les nostres esperances. "Crec en la ressurrecció del cos," diu el Credo dels Apòstols. T'ho creus? Aquells que ho creuen han estat perdonats i viuen per sempre.