Saviesa Radical: Un viatge de 7 dies per a paresMostra

Sopar junts

Les coses en què ha la meva dona estat insistent puc comptar-les amb una sola mà. Sopar junts n'és una.

"Quan arribaràs?" em preguntaria ella. "Encara estic embolicat . . . trigaré una mica més”, diria jo. Ella respondria impassible: "Desembolica't i vine cap aquí. En aquesta família sopem junts. Estarà a punt i serem a la taula a les 6:30.”

Potser exagero una mica, però no gaire. La meva dona ha insistir constantment a que cada nit sopem junts cada nit en família. Al principi, no veia per què era important.

Però, amb el pas del temps, sobretot quan els meus fills van entrar a l'adolescència, vaig veure'n el valor. Era la única vegada al dia en que estàvem cara a cara. Parlàvem de coses. Podíem escoltar els seus cors i ells podien escoltar el nostre. Van poder veure com els seus pares parlaven, treballaven junts i s’estimaven. El germà i la germana s'asseien allà per la seva petita dosi de família.

Si no és a casa, on aprendran els vostres fills sobre l'amor compromès, les dinàmiques familiars, la lleialtat, l'empatia, la resolució dels problemes relacionals i el perdó? Qui els prepararà per al matrimoni i la vida familiar? No tinc coneixement d’una “escola de marits” ni d’una “escola d’esposes” on els nostres fills aprenguin aquestes coses.

Pregunta: La teva família s’asseu a casa seva amb regularitat? Pregunta't: “D’aquí a vint anys, serà més important el que aconseguien de les activitats externes que el que aconseguien a casa amb el "curs d'iniciació a la família"?”