Comença aquí | Primers passos amb JesúsMostra

Colossencs 2 | Continuar la cursa

Benvinguts de nou, amics meus. Avui una advertència sobre l'engany. Estem a Colossencs 2, i el verset quatre diu,

"Tot això us ho dic perquè ningú no us enganyi amb grans discursos".

No m'agraden les mentides. Malgrat això, hi ha enganys: falsos mestres o mestres equivocats, i els seus arguments poden semblar correctes. Però no et deixis enganyar. Perquè l'engany pot enviar-te en la direcció equivocada. Alguna vegada has pujat a un autobús en un camí equivocat? O pitjor encara, a la meva època a l'escola vaig agafar un trencall equivocat en una carrera de 5k i vaig córrer en direcció oposada de la línia d'arribada. En aquell punt, la velocitat no importava, ja que anava en la direcció equivocada. I el mateix pot passar espiritualment.

A mesura que seguim Jesús, hem d'estar en el camí, seguint el camí correcte. I la manera correcta de seguir a Jesús - és seguir a Jesús. Ell ésel camí. Ara bé, això pot semblar obvi, però a vegades ens distreurem. O pitjor: ens enganyaran. Perquè ens mantinguem en camí, comencem en la Paraula. Colossencs 2, vers 6:

"'Així, doncs, ja que us vau adherir a Jesucrist, el Senyor, continueu vivint en ell".

M'agrada això. Començar amb Jesús i romandre amb Jesús. Els falsos mestres empenyen els creients a allunyar-se de la senzillesa de seguir Jesús. Continuem en Ell, al verset 7,

"... arrelats en ell, edificats sobre aquest fonament". 

Pensa en això. Quan plantes un arbre, tens un pal que fa de tutor del plançó per començar a créixer recte. Alguns tracten a Jesús com si fos aquest petit pal guia. Creixen i el deixen enrere. Tu no ho facis. Jesús és les nostres arrels. És la vinya, som les branques. Les arrels proporcionen nutrients per al creixement i ens mantenen a terra en una tempesta. Estem "arrelats i edificats" en Jesús. Així que, de nou, Pau ens adverteix: mireu que ningú us enganyi per la "filosofia buida i enganyosa" que no està arrelada a Jesús. Verset 9:

"Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat",

Caram!. La plenitud de Déu en un cos. Això és Jesús. La plenitud: no només una mica, cent per cent. I verset 10:

"... vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell".

En altres paraules, Jesús és plenament Déu, i quan estàs arrelat en Ell, et converteixes en tu plenament: la persona que volies ser.

Així, els falsos mestres van empènyer els cristians fora de la pista ensenyant que Jesús era només en part Déu. I en lloc de seguir a Jesús, es van centrar en seguir les regles. Van dir que has de fer aquestes coses per anar al cel. Coses de l'Antic Testament, com la circumcisió.

Bé, para de riure. La circumcisió s'entenia com una imatge física amb significat espiritual. Retirar la carn ha representat com la nostra carn -la nostra naturalesa pecaminosa- és tallada pel Senyor. Però la circumcisió física era per als jueus, mai va ser manada als cristians. Tanmateix, els falsos mestres van insistir que els cristians es circumcidessin, i es van convertir seguint a Jesús en un munt de coses a fer i no fer, treballant per ser bons. Malgrat això, Pau diu que Jesús va fer el treball - Va tallar la carn - espiritualment, no físicament.

I el verset 12 porta el baptisme. Si pertanys a Jesús, ell et crida a batejar-te. El baptisme no és una tasca que has de fer per salvar-te, és una cosa que fas perquè Jesús et va salvar. En el baptisme, ens identifiquem amb Jesús: la meva vella vida va morir amb Jesús a la creu, i la seva resurrecció em va portar una vida nova. Així, el bateig exemplifica la sepultura, baixant a l'aigua i la ressurrecció, sortint de l'aigua.

I aquesta nova vida és com seguim ara a Jesús. Allò antic ha desaparegut. No estem treballant per pagar tots els nostres pecats. El verset 13 diu que Jesús:

"... ens ha perdonat tots els pecats ".

Va cancel·lar tot el deute: no hi ha res més que pagar. El teu pecat ja no t'afecta.

I és per això que seguir a Jesús no és només un conjunt de regles. En el verset 16, no es tracta de "què menges o beus", o sobre "festes religioses" o el dia de repòs. Aquestes coses estaven a l'Antic Pacte, i eren importants, però el verset 17 explica que eren tots...

"... l’ombra de la realitat que havia de venir".

les ombres són útils: ens donen un resum del que vindrà. Però Pau diu que la realitat: la substància "es troba en Crist".

Jesús és el veritable. Les regles i les tradicions només eren una ombra.

Quan ens veiem atrapats en què fer - com "Has d'adorar, com has de pregar" - convertim l'adoració en un viatge de culpabilitat. A continuació, afegim més regles com el verset 21,

"No prenguis, no tastis, no toquis".

Pau diu que aquestes normes tenen "una aparença de saviesa," , però que no funcionen. No pots anar bé amb regles estrictes i adoració forçada. I la vida no és una llista de coses que no has de fer.

Escolta. Quan seguim a Jesús, hi ha moltes coses que solíem fer que ja no fem. Però no perquè sigui una norma. Canviem perquè ens hem fet nous. Estem arrelats en Jesús i plens de l'Esperit Sant, que ens ajuda a deixar el pecat i viure rectament. Això no és una ombra, és realitat.

Seguir normes és un viatge de culpabilitat. Seguir Jesús és un viatge de gràcia. Llegeix Colossencs 2 i assegura't que el teu autobús es dirigeix cap a la direcció correcta.

Per a la reflexió i debat

• Pau ens diu que continuem en Jesús, tal com vam començar. Quins perills i enganys creus que et poden distreure de seguir Jesús?
• En què és diferent seguir Jesús respecte seguir les regles? (Llegir 2: 16-17)
• Sents que la teva experiència de seguir Jesús és un viatge de culpabilitat o és un viatge de gràcia? Comparteix la teva història.