Trobant la pauMostra

El fonament de tota pau

Abans d’una conferència no fa gaire temps, un membre del personal i jo estàvem gaudint d’un àpat a la costa oest. Mentre la jove cambrera atenia la nostra taula durant l’àpat, li vaig preguntar: “Si poguessis demanar a Déu que fes alguna cosa a la teva vida, què li demanaries que fes per tu?”

Sense dubtar-ho, va respondre: "Li demanaria pau".

Una llàgrima va regalimar per la seva galta mentre va compartir amb nosaltres que la seva estimada àvia havia mort uns dies abans.

Mentre compartia la seva història, vaig saber que ningú de la seva família no creia en Déu, tampoc ella mateixa. No havia rebutjat Déu conscientment. Tot el que sabia era que hi havia una profunda inquietud al seu interior, però no sabia com resoldre aquella agitació interior, ni que és el que hi havia en l'arrel d'aquella inquietud. Com moltes persones, ella vivia al dia, sense que la seva vida tingués ni propòsit ni significat.

Aquesta jove representa a tantes persones de la nostra societat actual: es mouen segons van les coses, s’esforcen per viure, cercant un camí on sembla que no n'hi ha i intentant donar sentit a tot plegat.

Sovint, sembla que no hi ha respostes adequades al nostre dilema humà, especialment a la pregunta de per què ens sentim tan buits i sense pau. A més, sembla que no hi ha cap motiu satisfactori per seguir esforçant-nos i, tot i això, patir les adversitats de la vida.

La jove cambrera que ens atenia va explicar el problema en els seus termes dient: "necessito pau". Uns altres dirien: "Estic tan sol". Alguns dirien: "Si la meva parella m'estimés com hauria de fer-ho, jo seria feliç". Variacions diferents, però la mateixa melodia: "Hi ha alguna cosa malament ... no estic content. No tinc pau. Quin problema hi ha, amb mi?"

La majoria dels qui són víctimes dels missatges de la nostra societat secular experimenten aquest buit i no entenen que el seu problema té a veure amb Déu. Estem constantment bombardejats perles afirmacions de la societat: "Si només fossis més prim, vestissis amb més estil, conduïssis un Jaguar, visquessis a una part millor de la ciutat, guanyessis més diners ..." la llista continua i continua. Però cap de les respostes tan preuades que donàvem als nostres problemes o cap dels centenars d’altres que se’ns ofereixen no pot proporcionar de forma permanent i satisfactòria allò que desitgem desesperadament.

La jove ho va encertar: la majoria de nosaltres sentim fortament que necessitem alguna cosa més, i la paraula que ho descriu a la perfecció és pau.

I com a pastor durant més de sis dècades, puc dir-te que fins que no tinguis pau amb Déu, mai experimentaràs la veritable pau en aquesta vida.