El pessebreMostra

Pensa en quan eres petit. Com t'imaginaves que series quan arribessis a l'edat que tens ara? Com t’imagines que serà la teva vida d’aquí a 5, 10 o 25 anys? 

Pensar en el futur pot despertar diferents emocions a molts de nosaltres. Pot ser un exercici esfereïdor pensar en el futur si no es sap el que es farà a la vida. Si tens el cor posat en seguir un camí determinat, pot ser emocionant treballar per assolir els teus objectius. Però, i si la vida pren un gir que no esperaves? 

Aquesta és la situació en què es va trobar Josep quan se li va aparèixer l’àngel del Senyor i li va donar la notícia de que la seva promesa donaria a llum un fill. No és gens probable que Josep pensés que casar-se amb Maria inclouria la responsabilitat de criar el fill de Déu com si fos propi. 

Si això sembla una gran responsabilitat, és perquè ho és. Però Josep era un home just i, tot i que realment no en veiem massa coses més a les Escriptures, el que sí veiem és que es compromet alegrement a quedar-se amb Maria i a criar a Jesús com a fill propi. 

Tot i que les circumstàncies del naixement de Jesús van ser una sorpresa per als seus pares, no van ser una sorpresa per a Déu. A la nostra pròpia vida, hi haurà coses que alteren els nostres plans. Les circumstàncies canviaran de maneres que no preveiem i, tot i que ens sorprendran, hem de recordar que Déu no es sorprèn mai de les nostres circumstàncies. 

Ell ho ha planejat tot segons la seva voluntat perquè la duguis a terme. De la mateixa manera, no va escollir per casualitat Maria i Josep per ser els pares terrenals del seu fill. Ha escollit utilitzar-te encara que els seus plans no siguin els que esperaves. 

Preguntes per a reflexionar:

Sovint pensem en Jesús com a nadó i després com a gran mestre, però, com creus que deuria ser fer de pare a Jesús? Creus que Josep ho va rebre amb molta alegria?

De quina manera ha fet servir Déu circumstàncies sorprenents a la teva vida en formes que no esperaves?