Escollit: Recorda't cada dia de l'EvangeliMostra

El meu amic Ryan comparteix una història d'un home anomenat Sr. Bi que era professor a la Universitat de Beijing, conegut com "la Harvard de la Xina." Va fer una broma a classe sobre el partit comunista a un grup d'estudiants. Un d'aquests estudiants va denunciar la seva broma a la policia. El dia següent uns policies van interrompre en el despatx del Sr. Bi i el va portar a una remota i freda presó comunista—sense avís i sense judici.

Es va despertar aquell matí com a professor d'universitat amb una de les posicions acadèmiques més prestigioses del món. Abans del capvespre, era entre reixes a la presó. Lespresons xineses en aquest moment eren unes dels pitjors llocs del món—fastigosos caus de malaltia, tortura i mort. El Sr Bi es va enfonsar ràpidament en la depressió i la desesperació. La seva depressió li va provocar pensaments de suïcidi al llarg d'unes setmanes. Una tarda, en un núvol de tristesa, es va posar davant de la finestra de la seva cel·la a la planta vuitena. Els xinesos no posaven barrots a les finestres dels pisos superiors de la presó. Si un pres volia suïcidar-se llançant-se al buit, això no era un problema.

El cor del Sr Bi va començar a batre fort mentre mirava afora i pensava en saltar. I llavors quelcom va passar. Va sentir una petita veu que deia, "No te'n vagis. No te'n vagis. No te'n vagis. " Es va asseure al mig de la seva cèl·la, desesperat.

Allà sobre un terra de formigó dur, els records van inundar la seva ment. Un amic seu, un professor estranger que era cristià, havia compartit l'Evangeli amb ell. El Sr Bi va pregar, "Jesús, si ets real, si us plau dóna'm aquest perdó i pau que el meu amic em deia que havies promès. En canvi, ofereixo servir-te amb la meva vida. "

Ell va mirar cap amunt i, "el cel mai m'havia semblat tan blau, el sol mai havia brillat tant a través del forat obert d'una finestra, i el goig es va inundar el meu cor com mai l'havia sentit abans".

Aquest distingit professor va deixar de banda tota prudència i va cridar, "Tinc un futur gloriós en Jesucrist!" Els guàrdies el van sentir i li va dir cruelment que callés. Però no podia reprimir la seva alegria. Va seguir cridant-lo fins que van entrar a la cèl·la i el vam donar una pallissa.

Una persona a la presó alliberada per la seva fe en l'Evangeli de Jesús és més lliure que qualsevol persona fora de la presó sense l'Evangeli.

Finalment van alliberar el Senyor Bi i va obrir diversos orfenats a l'interior de la Xina, cuidava els pobres i portava molta gent a Crist. Va tenir un futur gloriós en Jesucrist. A dia d'avui la seva alegria és contagiosa quan el coneixes. I ell et dirà que l'alegria que tenia a la presó és la mateixa que té fins avui.

Cada persona se sent de vegades atrapada en una presó de la seva pròpia fabricació—atrapada pels pensaments, hàbits, accions, i un passat pertorbador que no la deixa anar.

L'Evangeli ens ensenya que la pitjor presó és la que fem per nosaltres mateixos. Les cel·les d'aquesta presó tenen els barrots de les nostres inseguretats, amb una profunda consciència que alguna cosa no va bé dins nostre, que alguna cosa està profundament trencada. Portem això amb nosaltres com cadenes al voltant dels nostres colls. És la condició humana.

Això només canviarà si passa alguna cosa dràstica.

L'Evangeli és el més dràstic de les mesures. És una creu sagnant. És la mort de Déu mateix per nosaltres. És la derrota total de la mort en una resurrecció gloriosa per mostrar l'amor i el poder de Déu per tota l'eternitat.

L' Escriptura ens recorda que cal que posem una total atenció a tot allò que hem escoltat, sobretot quan es tracta de l'Evangeli (Hebreus 2:1). El sermó més important que, mai predicaràs sempre és el que prediques al teu propi cor, cada dia recordant al teu cor, "Tinc un futur gloriós en Jesucrist."