Cor d'adoracióMostra

Adora Lliurement

Potser aquesta idea d’aixecar les mans en adoració és estranya. No és al teu rerefons. No hi estàs acostumat, i no ho trobes natural. No vols sentir-te pressionat per aixecar les mans. No ets tu. Tot això és comprensible, però cal dir-ne més. En el fons, hi ha moments en què vols aixecar les mans a Déu.

Hi ha moments en què vols aixecar les mans a Déu perquè és l'expressió natural d'alegria i d'adoració del teu cor. Sents alguna cosa, alguna cosa profunda al teu cor. Sents alguna cosa dins teu i vols expressar aquests sentiments de goig i lloança. Vols expressar-te amb la veu i amb les mans. Les teves mans volen aixecar-se fins al cel, o bé vols aplaudir, posar-te de peu, agenollar-te o ballar. Vols expressar amb tot el que ets: cor, veu i cos: allò que sents a l'interior, les profunditats de la teva lloança i alegria.

Pensa en un partit de futbol. És el campionat. És un joc igualat, dels de menjar-se les ungles. La puntuació està molt igualada. Són els últims segons. El teu equip fa un pas desesperat cap a la porteria i marca un gol. Guanya i tot el lloc estalla d'alegria. S'aixequen les mans i els braços. La gent crida i xiscla, aplaudeix i brama. No es tracta d’aplaudiments educats com al golf. Ningú no està assegut. És clar que no! Volem expressar els sentiments dels nostres cors. És completament normal i apropiat. És la manera com Déu ens va fer. Quan em reuneixo per adorar amb el poble de Déu, hi ha moments en què em sento tan impressionat que he d’alçar les mans a Déu igual que quan aixeco la veu a Déu. Se sent bé. Senta bé. Se sent de la manera com Déu vol que se senti. No et sentis pressionat. T'animo a que et sentis lliure. Dona veu completa a la lloança i alegria que sents en el teu cor.