Tràfec Sant: Abraça una vida de treballar dur i descansar béMostra

Si has vist la pel·lícula, Monsters, S.A. , ja sabràs què vull dir quan dic que el meu camí ha estat com l'escena culminant d'aquesta pel·lícula. Mike, Sulley i Boo estan saltant per la cinta transportadora plena de milers de portes. Però no poden obrir cap porta. Passejar per la porta equivocada podria portar-los en una tempesta de neu o al calor d’un desert. Obrir la correcte els portaria a casa. Així que es pengen amb tota la seva força, lluitant contra l’enemic que pretenia distreure'ls i destruir-los, fins que puguin arribar a la porta que saben que significa seguretat.

Internet ens proporciona la possibilitat de veure les portes que Déu ens obre per a altres persones del món i perdem de vista la porta que Déu vol que creuem en la fe. No totes les portes estan destinades per a nosaltres. No totes les portes ens porten a casa.

Vaig passar més de deu anys en mode de supervivència: quan vaig acabar la universitat, vaig trobar feina per acabar-me de trobar, casar-me, funcionar sota la versió estressant del tràfec, em van acomiadat, em vaig esforçar per trobar la següent feina, vaig començar el meu propi negoci, vaig dir que sí a un ministeri intens, meravellós i solitari, vaig renunciar i vaig tornar a lluitar per iniciar un negoci autònom per donar suport a la meva família.

He dedicat tant de temps a intentar no ser afectada tancant les portes que vaig perdre la capacitat de veure les portes obertes que Déu posava al meu camí.

Quan vaig començar a aprendre a deixar anar la cinta transportadora d'opcions i vaig deixar d'esforçar-me, Déu em va mostrar una idea que ho canviava tot. Havia estat buscant portes que m’agradessin, el millor ús de les meves habilitats, les portes impressionants que comportarien coses “grans i millors”.

En aquelles temporades de lluita egoista, potser he estat treballant per a mi mateixa, però Déu era fidel en continuar treballant en mi. Les lliçons que aprenem, les habilitats que adquirim, les persones que coneixem i el creixement que experimentem poden ser benediccions. Déu ens ha donat el lliure albir de triar les portes per les quals travessem sense preocupar-nos de que caiguem fora de la voluntat de Déu a l'altra banda. És possible que no ens trobem en la professió perfecta o que no realitzem tasques que s’ajusten a la nostra crida, però Déu ens trobarà allà.