Allibera't de la comparació: Un Devocional de 7 Dies d'Anna LightMostra

La manera més fàcil i destructiva de comparar-nos és a través de les xarxes socials. Dic que és la més destructiva per dues raons: fem servir les xarxes socials cada dia, potser diverses vegades al dia, i solem estar sols i aïllats amb els nostres pensaments. La trista veritat és que això ni tan sols era un problema fa deu anys. Les xarxes socials s'han tornat tan omnipresent en la nostra cultura durant l'última dècada que han causat una epidèmia de persones que desitgen atenció però se senten més soles que mai.

Alguna cosa que va ser dissenyada per connectar-nos ha començat a aïllar-nos, i si no som prudents, aquesta actitud destructiva de comparació pot deixar els nostres cors més buits que mai.

Per què?

La persona mitjana té cinc comptes de xarxes socials i passa una hora i quaranta minuts al dia navegant per aquests comptes.

I ens preguntem per què lluitem amb la comparació, la insuficiència, la inseguretat i la carència.

Què posem davant dels nostres ulls amb més freqüència?

No obstant, no crec que la solució sigui allunyar-se de les xarxes socials. El dimoni està en els extrems. Hem de recordar que hem d'estar al món, però no som del món. Hem d'aprendre a fer servir les xarxes socials, com qualsevol altra cosa, per al nostre bé i per a la seva glòria.

El tipus de cos i la nostra aparença física són una altra comparació ràpida que fem. Podem mirar una persona i, en un cop d'ull, fer certes valoracions i comparacions basades en com està vestit, el maquillatge, el cabell o com es porta. A vegades, aquestes són observacions senzilles quan mirem la gent i no hi ha res de malament amb això. El problema sorgeix quan ens comparem erròniament amb altres persones basant-nos en la seva aparença exterior.

Moltes vegades, la comparació es fa en forma de possessions materials com cases, cotxes, sous i vacances. Veurem només l'exterior, L'aparença, el símbol, la marca o el uniforme, i fem valoracions ràpides sense saber la història completa. El problema amb això és que no ens deixa connectar autènticament amb els altres. Suposem que estan fora de la nostra lliga o que no tenen res a oferir-nos basant-nos en la nostra percepció d'ells.

També comparem les experiències i els èxits de la vida dels altres amb els nostres. Vols una parella, però encara ets solter. Vols fills, o desitjaries tenir un moment de tranquil·litat lluny dels teus fills! Desitges una família que no sigui disfuncional. Ella té el cos perfecte, encara intentes perdre els quilos que vas guanyar durant l'embaràs fa cinc anys. La seva empresa ha tingut éxit, i la teva ha fracassat.

Les coses que comparem ens mostren moltes coses sobre el que és important per a nosaltres. Argumentaré que no hauríem de tancar la porta a la comparació i la gelosia. He après que en realitat podem utilitzar-les com a eina per dirigir les nostres vides i il·luminar la nostra consciència pròpia. Parlem-ne més demà.

Senyor, obre'm els ulls a les coses que em fan sentir aquesta punxada de gelosia. Ajuda'm a girar el mirall cap a mi mateix i a prendre temps per reflexionar profundament sobre en què estic invertint el meu temps. Mostra'm per què em sento amenaçat per certes persones o circumstàncies i ajuda'm a no posar-me mai per sobre o per sota d'altres basant-me en judicis ràpids de la seva aparença externa.