7 Atributs de DéuMostra

Jo sóc

Déu va proporcionar al seu poble un nom que denota el seu caràcter sense causa, independent i etern. Moisès, davant la tasca poc envejable de demanar al faraó la llibertat dels israelites, va demanar a Déu el seu nom. Sabia que els israelites demanarien el nom d'aquell que va donar aquestes instruccions a Moisès. Déu va dir a Moisès que li digués: "JO SÓC". Ell és i serà sempre. No deu res ni ningú per la seva existència. Més aviat, és el Déu suprem, increat, sobirà i únic de l'univers. Totes les coses li deuen el seu ésser.

Jesús va utilitzar aquest mateix nom per declarar la seva identitat durant el seu ministeri terrenal. Mentre la gent discutia sobre la relació de Jesús amb les promeses que Déu va fer a Abraham, Jesús va desafiar la seva comprensió declarant que no és només un d'aquells que Déu utilitza. Més aviat, Ell és el "jo sóc" (Jn 8:58). La naturalesa immensa d'aquesta afirmació va fer que molts intentessin lapidar Jesús perquè coneixien les implicacions d'aquest terme. Mitjançant aquest terme, Jesús es va anunciar a si mateix com a Déu, cometent el pecat final de blasfèmia en la ment del seu públic jueu. Simplement no podien comprendre que aquest fuster de Natzaret podria ser el mateix Fill de Déu, en forma humana, a qui totes les persones deuen la seva lleialtat i adoració.

Pregària d'avui:

Jesús, tu ets el gran JO SÓC. Encara que no puc entendre tot el que ets, et lloo amb tot el que sóc. Ajuda'm a adorar-te cada segon de cada dia, fins i tot mentre dormo. Amén.

La devoció és un extracte de The Jesus Bible, NIV Edition