Oswald Chambers: Pau - La vida en l'EsperitMostra

Sembla com si, després d’un temps, les èpoques i les civilitzacions fossin llançades per Déu a la pila de les deixalles. El més notable en el registre de les edats és que cada edat acaba en un desastre aparent. El sant sap que Déu regna, i que els núvols no són sinó la pols dels peus del seu Pare i, per tant, no té necessitat de témer. Està segur de que aquests esdeveniments catastròfics no són sinó accessoris, i que el resultat permanent serà una pau més elevada i un caràcter més pur. La història està complint la profecia permanentment.

El camí de la pau per a nosaltres és lliurar-nos a Déu i demanar-li que penetri els nostres secrets, no el que pensem que som, o el que pensen altres persones o alló que ens voldríem ser, sinó, "Penetra els meus secrets i coneix el meu cor, examina'm per conèixer que desitjo".

Preguntes per a reflexionar: Què indica la caiguda dels dictadors sobre l'eficàcia de la pau imposada a les persones? Què em diu la història sobre els intents humans de fer la pau?

Extracte de "God's Workmanship" i "Biblical Psychology", © Discovery House Publishers