Oswald Chambers: Pau - La vida en l'EsperitMostra

Quan preguem a Jesucrist per altres vides, tota perplexitat s’esvaeix perquè ell no en pot tenir de perplexitat, i el nostre afany ha de ser aferrar-nos a Ell. Confiem, doncs, en la seva saviesa compartint amb ell la certesa que tot anirà bé. "Ell es manté fidel; ja que no pot negar-se ell mateix "(2 Tim. 2:13). El cant dels àngels encara és la veritat: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.”

En totes les coses, el camí de la pau interior ha de ser segons el beneplàcit i la disposició de la voluntat divina. No ens ha de sobtar doncs que tantes coses succeïdes segons el capritx de cadascun no hagin trobat aquest camí i hagin acabat sent part d’una vida dura i amarga, sempre inquieta o mal humorada, tot perquè no hem trepitjat abans el camí de la pau, aquell que és segons la voluntat de Déu.

Preguntes per reflexionar: Quines perplexitats pertorben la meva pau? Quins son els gestos de pau que espero dels altres i que jo no estic disposat a fer? De quina manera encara m’he de adaptar al beneplàcit de Déu?

Cites extretes de la disciplina cristiana, © Discovery House Publishers