Rut 4:1-16
Rut 4:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Booz va pujar a la porta de la ciu-tat, i s’hi estava assegut quan va coincidir a passar el parent aquell de qui havia parlat, i li digué: “Ei, tu, atura’t i seu aquí.” Aquell es va aturar i va asseure’s. Després va cridar deu homes dels an-cians del poble i els digué: “Seieu aquí”, i ells es van asseure. Llavors va dir al rescatador: “Noemí, que ha tornat dels camps de Moab, posa en venda la parcel·la del camp que era del nostre parent Elimèlec. Jo he pensat comunicar-t’ho per dir-te, davant de tots els aquí presents: “Compromet-te a comprar-la aquí, da-vant els ancians del poble. Si tu vols rescatar, rescata; però si no ho vols, de-clara-m’ho, que tu ets el primer resca-tador, i jo després de tu.” Ell respongué: “Jo rescataré.” Llavors Booz li digué: “El dia que adquireixis el camp de mans de Noemí, hauràs d’adquirir també Rut, la moa-bita, muller del difunt, per tal de perpe-tuar el nom del difunt sobre la seva herència.” L’altre va contestar: “No puc fer el rescat, perquè perjudicaria la meva prò-pia heretat. Rescata tu el que jo havia de rescatar, que jo no puc fer-ho.” Antigament, a Israel, pel que fa als rescats i a les permutes, per confirmar qualsevol tracte, l’un es treia el calçat i el donava a l’altre. Així es testificava a Israel. Aquell home, doncs, digué a Booz: “Adquireix-ho tu”, i li va donar el calçat. Booz digué als ancians i a tot el poble: “Vosaltres sou testimonis que avui ad-quireixo tot el que era d’Elimèlec, tot el que era de Quilion i de Mahlon, de mans de Noemí. També adquireixo Rut, la moabita, muller de Mahlon, a fi que sigui la meva muller, perquè el nom del difunt es perpetuï sobre la seva propietat i no sigui esborrat d’entre els seus germans ni de la porta del seu poble: vosaltres en sou testimonis el dia d’avui.” I tot el poble present a la porta i els ancians van dir: “En som testimonis. Que el Senyor faci que la dona que va a entrar a casa teva es pugui comparar amb Raquel i Lia, que entre les dues van edificar la casa d’Israel. Fes-te poderós a Efrata i sigues famós a Betlem! Que la teva casa esdevingui com la casa de Peres, el fill que Tamar infantà a Judà, per la posteritat que el Senyor et doni d’aquesta noia.” Així Booz va prendre Rut per muller i es va unir a ella, i el Senyor la va fer concebre i va infantar un fill. Llavors les dones deien a Noemí: “Beneït sigui el Senyor, que no t’ha dei-xat avui sense rescatador. Que el seu nom sigui proclamat a Israel! Per a tu serà el consol de la teva vida i el sosteniment de la teva vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu és millor que set fills.” Noemí prenia el nen, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.
Rut 4:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Booz se’n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s’hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà: – Tu, noi, acosta’t i seu aquí. Ell es va acostar i s’assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir: – Seieu aquí. I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent: – Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t’ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m’ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu. L’altre va respondre: – Compraré el camp. Booz va continuar: – Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom. Llavors l’altre va dir: – No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús. Antigament, a Israel, quan es tractava d’un rescat o d’una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure’s les sandàlies i donar-les a l’altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l’altre va dir a Booz: «Compra’l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar. Booz digué als ancians i a tots els allí presents: – Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis! Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: – En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d’aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà! Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill. Les veïnes deien a Noemí: – Beneït sigui el Senyor, que no t’ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu val més que set fills. Noemí prenia el nadó, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.