Booz va pujar a la porta de la ciu-tat, i s’hi estava assegut quan va coincidir a passar el parent aquell de qui havia parlat, i li digué: “Ei, tu, atura’t i seu aquí.” Aquell es va aturar i va asseure’s.
Després va cridar deu homes dels an-cians del poble i els digué: “Seieu aquí”, i ells es van asseure.
Llavors va dir al rescatador: “Noemí, que ha tornat dels camps de Moab, posa en venda la parcel·la del camp que era del nostre parent Elimèlec.
Jo he pensat comunicar-t’ho per dir-te, davant de tots els aquí presents: “Compromet-te a comprar-la aquí, da-vant els ancians del poble. Si tu vols rescatar, rescata; però si no ho vols, de-clara-m’ho, que tu ets el primer resca-tador, i jo després de tu.” Ell respongué: “Jo rescataré.”
Llavors Booz li digué: “El dia que adquireixis el camp de mans de Noemí, hauràs d’adquirir també Rut, la moa-bita, muller del difunt, per tal de perpe-tuar el nom del difunt sobre la seva herència.”
L’altre va contestar: “No puc fer el rescat, perquè perjudicaria la meva prò-pia heretat. Rescata tu el que jo havia de rescatar, que jo no puc fer-ho.”
Antigament, a Israel, pel que fa als rescats i a les permutes, per confirmar qualsevol tracte, l’un es treia el calçat i el donava a l’altre. Així es testificava a Israel.
Aquell home, doncs, digué a Booz: “Adquireix-ho tu”, i li va donar el calçat.
Booz digué als ancians i a tot el poble: “Vosaltres sou testimonis que avui ad-quireixo tot el que era d’Elimèlec, tot el que era de Quilion i de Mahlon, de mans de Noemí.
També adquireixo Rut, la moabita, muller de Mahlon, a fi que sigui la meva muller, perquè el nom del difunt es perpetuï sobre la seva propietat i no sigui esborrat d’entre els seus germans ni de la porta del seu poble: vosaltres en sou testimonis el dia d’avui.”
I tot el poble present a la porta i els ancians van dir: “En som testimonis. Que el Senyor faci que la dona que va a entrar a casa teva es pugui comparar amb Raquel i Lia, que entre les dues van edificar la casa d’Israel. Fes-te poderós a Efrata i sigues famós a Betlem!
Que la teva casa esdevingui com la casa de Peres, el fill que Tamar infantà a Judà, per la posteritat que el Senyor et doni d’aquesta noia.”
Així Booz va prendre Rut per muller i es va unir a ella, i el Senyor la va fer concebre i va infantar un fill.
Llavors les dones deien a Noemí: “Beneït sigui el Senyor, que no t’ha dei-xat avui sense rescatador. Que el seu nom sigui proclamat a Israel!
Per a tu serà el consol de la teva vida i el sosteniment de la teva vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu és millor que set fills.”
Noemí prenia el nen, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
