Romans 4:1-8
Romans 4:1-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge? Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu. En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia . Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute; mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
Romans 4:1-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Què direm, doncs, que va aconseguir Abraham, el nostre pare segons la carn? Perquè si Abraham fou justificat per les obres, té motiu d’estar-ne ufanós, si bé no davant Déu. Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia. Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute, mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia; com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu atribueix la justícia a part de les obres: “Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat. Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.”