Romans 3:1-31
Romans 3:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta en tots sentits. Primerament perquè a ells fou confiada la paraula de Déu. Què hi fa que alguns no hagin cregut? ¿Que potser la seva incredulitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu es manté fidel, malgrat que tothom sigui mentider, tal com diu l’Escriptura: “Perquè siguis reconegut just en les teves paraules i triomfis quan et judiquin.” Però, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què hi direm? Huma-nament parlant, ¿no és potser injust Déu en descarregar la ira? De cap manera! Altrament, com po-dria jutjar Déu el món? Però si la meva falsedat fa ressaltar més la fidelitat de Déu a glòria seva, per què he de ser jo encara jutjat com un pecador? ¿I per què no adduir allò que alguns, per calumniar-nos, diuen que ensenyem: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé? És ben justa la seva condemna. Doncs, què? Tenim algun avantatge? No cap; perquè ja hem demostrat que tots, tant jueus com no jueus, estan sota el domini del pecat. Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol. No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu. Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol. La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó. La seva boca és plena de maledicció i d’amargor. Els seus peus són àgils per a vessar sang; la ruïna i la misèria van marcant els seus camins, i no han sabut trobar el camí que duu a la pau. No tenen present el temor de Déu.” Sabem que tot el que diu la Llei va dirigit als qui estan sota la Llei, per fer callar tothom i que el món sencer es reconegui culpable davant Déu, ja que ningú no podrà ser justificat als seus ulls en base a les obres de la Llei. De fet, per la Llei prenem cons-ciència del pecat. Ara, en canvi, al marge de qualsevol llei, s’ha manifestat la justícia de Déu, testificada per la Llei i els profetes; justícia que Déu concedeix per la fe en Jesucrist a tots els qui creuen. A tots sense distinció, perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu, i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús. El qual Déu ha presentat, en virtut de la seva sang, com a instrument de perdó, per mitjà de la fe, a fi de manifestar la seva benigna justícia, després d’haver estat tolerant amb els pecats del passat, en el període benèvol de Déu, amb vista a manifestar la seva rectitud en l’època present, per tal que consti que ell és equitatiu i perdonador del qui té la fe en Jesús. On és, doncs, l’orgull humà? Ha quedat exclòs. Per quina llei? ¿La de les obres? No, sinó per la Llei de la fe. Atès que afirmen que l’home és justi-ficat per la fe, a part de les obres de la Llei. ¿O és que Déu ho és únicament dels jueus? ¿No ho és també dels no jueus? Sí, també dels no jueus, ja que hi ha un sol Déu. Ell justificarà el jueu en base a la fe, i el no jueu per mitjà de la fe. ¿Vol dir que deroguem la Llei per causa de la fe? De cap manera! Més aviat la refermem.
Romans 3:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus. I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul-lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici . Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? Alguns diuen: Si la veritat de Déu resplandeix més gloriosament gràcies a la meva mentida, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? Altres m’acusen d’ensenyar: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats. Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els no jueus. Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol . No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu . Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol . La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó, tenen la boca plena de malediccions i d’amargor . Els seus peus corren a vessar sang, deixen arreu on passen devastació i calamitats i no coneixen el camí de la pau . Viuen sense cap temor de Déu . Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu, perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat. Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s’ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l’instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat en virtut de la seva paciència. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús. Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. Nosaltres sabem, en efecte, que l’home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos. ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!