Romans 3:1-18
Romans 3:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta en tots sentits. Primerament perquè a ells fou confiada la paraula de Déu. Què hi fa que alguns no hagin cregut? ¿Que potser la seva incredulitat pot anul·lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu es manté fidel, malgrat que tothom sigui mentider, tal com diu l’Escriptura: “Perquè siguis reconegut just en les teves paraules i triomfis quan et judiquin.” Però, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què hi direm? Huma-nament parlant, ¿no és potser injust Déu en descarregar la ira? De cap manera! Altrament, com po-dria jutjar Déu el món? Però si la meva falsedat fa ressaltar més la fidelitat de Déu a glòria seva, per què he de ser jo encara jutjat com un pecador? ¿I per què no adduir allò que alguns, per calumniar-nos, diuen que ensenyem: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé? És ben justa la seva condemna. Doncs, què? Tenim algun avantatge? No cap; perquè ja hem demostrat que tots, tant jueus com no jueus, estan sota el domini del pecat. Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol. No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu. Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol. La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó. La seva boca és plena de maledicció i d’amargor. Els seus peus són àgils per a vessar sang; la ruïna i la misèria van marcant els seus camins, i no han sabut trobar el camí que duu a la pau. No tenen present el temor de Déu.”
Romans 3:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió? Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat les seves paraules precisament als jueus. I encara que alguns d’ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul-lar la fidelitat de Déu? De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders, tal com diu l’Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici . Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació? De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món? Alguns diuen: Si la veritat de Déu resplandeix més gloriosament gràcies a la meva mentida, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador? Altres m’acusen d’ensenyar: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats. Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els no jueus. Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol . No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu . Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol . La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó, tenen la boca plena de malediccions i d’amargor . Els seus peus corren a vessar sang, deixen arreu on passen devastació i calamitats i no coneixen el camí de la pau . Viuen sense cap temor de Déu .