Romans 15:1-13
Romans 15:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia. Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació. Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.” De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança. Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús, a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist. Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu. Vull dir que el Crist s’ha fet servidor dels jueus per mostrar la fidelitat de Déu, amb el propòsit de confirmar les promeses fetes als patriarques, i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura: “Per això et lloaré entre les nacions i cantaré salms al teu nom.” I en un altre lloc diu: “Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble.” I encara: “Lloeu el Senyor, totes les nacions, aclameu-lo tots els pobles.” I també Isaïes diu: “Rebrotarà l’arrel de Jessè, aquell qui s’alçà per a regir les nacions; i les nacions esperaran en ell.” Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Romans 15:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seves febleses, sense buscar allò que ens plau. Més aviat, que cadascú miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per tal d’edificar la comunitat. Tampoc el Crist no va buscar complaure’s a ell mateix. Ben al contrari! Tal com diu l’Escriptura: He rebut les burles dels qui t’ultratgen . En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre. Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l’amor que ell els té. Tal com diu l’Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom . També diu: Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble . I encara: Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo, totes les nacions . I encara, Isaïes diu: Apareixerà el rebrot de Jessè, el qui s’ha d’alçar a governar les nacions. I les nacions posaran en ell l’esperança . Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.