Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.”
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
Vull dir que el Crist s’ha fet servidor dels jueus per mostrar la fidelitat de Déu, amb el propòsit de confirmar les promeses fetes als patriarques,
i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura:
“Per això et lloaré entre les nacions
i cantaré salms al teu nom.”
I en un altre lloc diu:
“Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble.”
I encara:
“Lloeu el Senyor, totes les nacions,
aclameu-lo tots els pobles.”
I també Isaïes diu:
“Rebrotarà l’arrel de Jessè,
aquell qui s’alçà per a regir les nacions;
i les nacions esperaran en ell.”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
