Romans 14:1-23Comparteix

Romans 14:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Sigueu comprensius amb els immadurs en la fe, sense dis-cutir opinions. Uns creuen que poden menjar de tot, mentre que altres, per escrúpols, només mengen verdures. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui s’absté d’algun menjar, i el qui fa abstinència, que no censuri el qui menja de tot, majorment quan ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per jutjar el criat d’altri? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo. Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que ca-dascú mantingui el seu parer personal. Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor. Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius. Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.” Així, doncs, cadascú haurà de donar compte a Déu de si mateix. Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda. Jo sé, amb la certesa que em dóna el Senyor Jesús, que no hi ha res que sigui impur en si mateix, excepte per aquell qui està convençut que una cosa és im-pura; llavors sí que per a ell és impura. Ara bé, si pel que tu menges fereixes el teu germà, ja no actues amb l’amor degut. No permetis que una cosa com el teu menjar arruïni aquell pel qual Crist va morir. No exposeu aquest bé que teniu a l’escarni de la gent. Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant, ja que aquell qui d’aquesta manera serveix el Crist es fa agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes. Així, doncs, busqueu allò que afavo-reix la pau i l’edificació mútua. No destrueixis l’obra de Déu per cau-sa d’un menjar. Sens dubte que tot és net, però és un mal per al qui en menja a contracor. En canvi, és millor no menjar carn ni beure vi, ni fer res que pugui entre-bancar el teu germà. Tu, la convicció que t’has format en la fe, tingues-la per a tu mateix davant Déu. Feliç aquell qui no té dubtes dintre seu quan pren una decisió. Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.

Romans 14:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per a judicar el criat d’un altre? Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo! Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres, mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions. El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius. Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu . Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix. No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol. Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura. En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. No feu que malparlin del vostre millor tresor! Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. El qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes. Cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat. Per culpa d’un menjar, no destrueixis l’obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l’escàndol: és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar. Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe. Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer! Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.