ROMANS 14:1-23

Sigueu comprensius amb els immadurs en la fe, sense dis-cutir opinions. Uns creuen que poden menjar de tot, mentre que altres, per escrúpols, només mengen verdures. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui s’absté d’algun menjar, i el qui fa abstinència, que no censuri el qui menja de tot, majorment quan ha estat acollit per Déu. Qui ets tu per jutjar el criat d’altri? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo. Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que ca-dascú mantingui el seu parer personal. Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu. Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor. Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius. Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.” Així, doncs, cadascú haurà de donar compte a Déu de si mateix. Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda. Jo sé, amb la certesa que em dóna el Senyor Jesús, que no hi ha res que sigui impur en si mateix, excepte per aquell qui està convençut que una cosa és im-pura; llavors sí que per a ell és impura. Ara bé, si pel que tu menges fereixes el teu germà, ja no actues amb l’amor degut. No permetis que una cosa com el teu menjar arruïni aquell pel qual Crist va morir. No exposeu aquest bé que teniu a l’escarni de la gent. Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant, ja que aquell qui d’aquesta manera serveix el Crist es fa agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes. Així, doncs, busqueu allò que afavo-reix la pau i l’edificació mútua. No destrueixis l’obra de Déu per cau-sa d’un menjar. Sens dubte que tot és net, però és un mal per al qui en menja a contracor. En canvi, és millor no menjar carn ni beure vi, ni fer res que pugui entre-bancar el teu germà. Tu, la convicció que t’has format en la fe, tingues-la per a tu mateix davant Déu. Feliç aquell qui no té dubtes dintre seu quan pren una decisió. Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.