Romans 1:16-32
Romans 1:16-32 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu. Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe. De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia, atès que allò que podem conèixer de Déu els és palès, perquè Déu els ho ha mostrat. De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa, ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment. Pretenien ser savis, però s’han fet necis; han substituït la glòria de Déu im-mortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos. Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén. Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura. Igualment els homes, deixant les relacions normals amb la dona, s’han en-cegat en el desig pervers dels uns per als altres; homes que amb homes practi-quen actes reprovables, i amb això re-ben en la seva persona les conseqüèn-cies lògiques de la seva desviació. Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depra-vats que els duen a ser immorals, a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions; són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares; sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat. Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
Romans 1:16-32 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Perquè no m’avergonyeixo de l’evan-geli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. En l’evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe . La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa, ja que, tot i conèixer Déu, no l’han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s’han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s’ha omplert de foscor. Presumint de savis, s’han tornat necis, i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils. Per això Déu ha permès que seguissin les seves pròpies passions i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos. Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error! I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d’uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte: s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.