ROMANS 1
1
1Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, elegit per anunciar l’evangeli de Déu,
2anteriorment promès per mitjà dels seus profetes en les Sagrades Escrip-tures,
3en referència al seu Fill, que per des-cendència humana és llinatge de David,
4però per virtut de l’Esperit santifi-cador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d’entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.
5D’ell hem rebut el do de l’apostolat perquè, a glòria del seu nom, hi hagi una resposta de fe entre tots els pobles gentils.
6Entre aquests també hi sou comptats vosaltres, cridats a ser de Jesucrist.
7A tots els estimats de Déu que viuen a Roma, cridats a ser sants: sigui amb vosaltres la gràcia i la pau de part de Déu Pare nostre i de Jesucrist, el Senyor.
Anhel de visitar Roma
8Per començar vull donar gràcies al meu Déu, per mitjà de Jesucrist, per tots vosaltres, perquè la vostra fe és lloada arreu del món.
9Déu, el qui serveixo amb tota la força del meu esperit predicant l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com constantment us tinc presents
10en les meves pregàries, demanant sempre de poder tenir per fi, si Déu ho vol, l’oportunitat de venir-vos a veure.
11Perquè tinc moltes ganes d’estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;
12més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
13Vull que sapigueu, germans, que moltes vegades m’he proposat fer-vos una visita per recollir també entre vosaltres algun fruit, com entre els altres pobles, però no m’ha estat possible fins ara.
14Em dec tant als grecs com als estran-gers, tant als instruïts com als ignorants.
15Així que, per part meva, tinc moltes ganes d’exposar-vos l’evangeli també a vosaltres, els qui viviu a Roma.
L’evangeli, poder de Déu
16Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
17Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
Els pagans no tenen excusa
18De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
19atès que allò que podem conèixer de Déu els és palès, perquè Déu els ho ha mostrat.
20De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
21ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment.
22Pretenien ser savis, però s’han fet necis;
23han substituït la glòria de Déu im-mortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.
24Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.
25Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
26Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura.
27Igualment els homes, deixant les relacions normals amb la dona, s’han en-cegat en el desig pervers dels uns per als altres; homes que amb homes practi-quen actes reprovables, i amb això re-ben en la seva persona les conseqüèn-cies lògiques de la seva desviació.
28Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depra-vats que els duen a ser immorals,
29a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
30són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
31sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat.
32Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
S'ha seleccionat:
ROMANS 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya