Apocalipsi 6:1-17
Apocalipsi 6:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després vaig veure com l’Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria. Després, quan l’Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava: – Vine! Llavors va sortir un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li donaren poder d’arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li van donar una gran espasa. Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents com una veu que deia: – Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls. Després, quan l’Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i la seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra. Després, quan l’Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n’havien donat. I cridaven amb veu forta: – Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra? Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, servents amb ells i que, com ells, havien de ser morts. Després, quan l’Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s’enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà tota com si fos sang, les estrelles del cel caigue-ren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada; el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes. Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. I deien a les muntanyes i a les roques: – Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d’aquell qui seu al tron i de la indignació de l’Anyell. Perquè el dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?
Apocalipsi 6:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vaig veure quan l’Anyell obria el primer dels set segells, i vaig sen-tir un dels quatre vivents que deia amb veu de tro: “Vine!” Aleshores aparegué un cavall blanc i el seu genet duia un arc; li donaren una corona i sortí a tall de triomfador per continuar vencent. I quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon vivent que deia: “Vine!” I aparegué un altre cavall, de color rogenc, i al seu genet li van donar poder d’arrencar la pau de la terra, perquè es matessin els uns als altres, i l’armaren amb una gran espasa. I quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer vivent que deia: “Vine!” Aleshores aparegué un cavall negre, i el seu genet duia a la mà una balança; i vaig sentir una mena de veu que sortia dels quatre vivents que deia: “Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però el vi i l’oli no els perjudiquis.” I quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia: “Vine!” Aleshores aparegué un cavall cendrós; el seu genet tenia per nom la Mort, i l’Hades anava amb ell. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per a matar amb l’espasa, la fam, la pesta i amb els animals ferotges. I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure al peu de l’altar les ànimes dels qui havien estat assassinats per causa de la Paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien. I cridaven amb veu forta: “Quant de temps trigaràs, Senyor, sant i veraç, a fer justícia i a vindicar la nostra sang dels habitants de la terra?” Aleshores van donar a cadascun una vestidura blanca i els van dir que espe-ressin una mica més encara, fins que fos completat el nombre dels seus companys de servei i germans que han de ser morts com ells. I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrè-mol, el sol s’enfosquí com un sac negre, i la lluna va agafar tota ella color de sang. Les estrelles del cel van caure a terra, com cauen els fruits d’una figuera sac-sejada per la ventada; el cel va desaparèixer com un pergamí que s’enrotlla, i totes les munta-nyes i les illes es van desplaçar del seu lloc. Els reis de la terra, els magnats, els tribuns, els rics, els valents i tothom, esclaus i lliures, es van amagar a les coves i entre les roques de les mun-tanyes, tot cridant a les muntanyes i a les roques: “Caigueu damunt nostre i ama-gueu-nos de la mirada d’aquell qui ocu-pa el setial i de la ira de l’Anyell, perquè ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podrà resistir?”