Apocalipsi 6:1-17

Després vaig veure com l’Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria. Després, quan l’Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava: – Vine! Llavors va sortir un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li donaren poder d’arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li van donar una gran espasa. Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents com una veu que deia: – Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls. Després, quan l’Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava: – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i la seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra. Després, quan l’Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n’havien donat. I cridaven amb veu forta: – Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra? Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, servents amb ells i que, com ells, havien de ser morts. Després, quan l’Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s’enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà tota com si fos sang, les estrelles del cel caigue-ren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada; el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes. Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. I deien a les muntanyes i a les roques: – Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d’aquell qui seu al tron i de la indignació de l’Anyell. Perquè el dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?