Apocalipsi 20:1-15
Apocalipsi 20:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena. Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys, el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps. També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys. La resta dels morts no van reviure fins que s’hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys. Un cop hagin passat els mil anys, Satanàs serà desfermat de la seva presó, i en sortirà per tal d’enganyar les nacions dels quatre cantons de la terra, Gog i Magog, per coalitzar-los en una guerra, formant un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora del mar. Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar, i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles. I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre. Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres. I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres. Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc. I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.
Apocalipsi 20:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau del l’abisme i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; tots aquests s’havien negat a adorar la bèstia i la seva estàtua, i a portar la seva marca al front o a la mà. Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys. Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resur-recció. Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys. I quan s’hauran complert els mil anys, Satanàs serà desencadenat de la seva presó i sortirà per enganyar els pobles de les quatre parts de la terra, Gog i Magog. Reunirà i conduirà al combat una multitud tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Pujaran, doncs, per tota l’extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà, i el diable que els havia enganyat serà llançat a l’estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles. Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven. Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres. La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort. I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.