APOCALIPSI 20
20
Satanàs encadenat per mil anys
1Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena.
2Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,
3el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
4També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.
5La resta dels morts no van reviure fins que s’hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció.
6Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys.
La derrota del diable
7Un cop hagin passat els mil anys, Satanàs serà desfermat de la seva presó,
8i en sortirà per tal d’enganyar les nacions dels quatre cantons de la terra, Gog i Magog, per coalitzar-los en una guerra, formant un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora del mar.
9Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar,
10i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
El judici final
11I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre.
12Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres.
13I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres.
14Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
15I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.
S'ha seleccionat:
APOCALIPSI 20: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya