Apocalipsi 19:1-9

Comparteix

Apocalipsi 19:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després d’això, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran gentada que proclamava: – Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu. Les seves sentències són justes i veritables. Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, que ella havia vessat amb les seves mans. I proclamaven encara: – Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient: – Amén! Al·leluia! Després va sortir del tron una veu que exclamava: – Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans. Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. I deien: – Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant. Després un àngel em va dir: – Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!” Em digué encara: – Aquestes paraules són veritables paraules de Déu.

Apocalipsi 19:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després d’això vaig sentir al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu, perquè jutja amb justícia i rectitud; ha condemnat la gran prostituta, que cor-rompia la terra amb la seva prostitució, i ha vindicat la sang dels seus servidors, que la seva mà havia vessat.” I repetien: “Al·leluia! La seva fumara-da anirà pujant pels segles dels segles.” I els vint-i-quatre ancians, amb els quatre vivents, es prosternaren per ado-rar Déu, assegut al setial, dient: “Amén. Al·leluia!” I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.” Tot d’una vaig sentir com la veu d’una gran gentada, com el brogit de grans onades, com el retruny de trons violents que deien: “Al·leluia! Que el Senyor, Déu nostre, el Totpoderós, ja regna. Alegrem-nos-en i exultem, donem-li glòria, perquè han arribat les noces de l’Anyell. La seva esposa ja s’ha engalanat, l’han vestida de lli blanc i resplendent; perquè el lli simbolitza les bones accions del poble sant.” Llavors un àngel em va dir: “Escriu: Feliços els qui són convidats al banquet de noces de l’Anyell.” I afegí: “Aquestes són paraules verídiques de Déu.”