APOCALIPSI 19:1-9

Després d’això vaig sentir al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu, perquè jutja amb justícia i rectitud; ha condemnat la gran prostituta, que cor-rompia la terra amb la seva prostitució, i ha vindicat la sang dels seus servidors, que la seva mà havia vessat.” I repetien: “Al·leluia! La seva fumara-da anirà pujant pels segles dels segles.” I els vint-i-quatre ancians, amb els quatre vivents, es prosternaren per ado-rar Déu, assegut al setial, dient: “Amén. Al·leluia!” I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.” Tot d’una vaig sentir com la veu d’una gran gentada, com el brogit de grans onades, com el retruny de trons violents que deien: “Al·leluia! Que el Senyor, Déu nostre, el Totpoderós, ja regna. Alegrem-nos-en i exultem, donem-li glòria, perquè han arribat les noces de l’Anyell. La seva esposa ja s’ha engalanat, l’han vestida de lli blanc i resplendent; perquè el lli simbolitza les bones accions del poble sant.” Llavors un àngel em va dir: “Escriu: Feliços els qui són convidats al banquet de noces de l’Anyell.” I afegí: “Aquestes són paraules verídiques de Déu.”