Apocalipsi 11:1-19
Apocalipsi 11:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren: – Vés a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren, però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos. Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, cal que mori així! Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l’aigua en sang i d’afligir la terra amb tota mena de plagues, sempre que voldran. »Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà de l’abisme els farà la guerra, els vencerà i els matarà. Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s’anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant. Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d’ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven. Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia: – Pugeu aquí! I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics. En aquella mateixa hora hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i, per culpa del terratrèmol, set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel. El segon «ai» ha passat. De seguida vindrà el tercer. Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaran veus potents que proclamaven: – La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles! Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu dient: – Et donem gràcies, Senyor, Déu de l’univers, el qui és i el qui era, perquè ja has pres el teu gran poder i has instaurat el teu Regne. Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teva fúria; el temps de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, l’hora de destruir els destructors de la terra. Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
Apocalipsi 11:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors van donar-me una canya semblant a una vara, i em van dir: “Alça’t i amida el santuari de Déu i l’altar i el recinte dels adoradors, però prescindeix del pati exterior del temple i no l’amidis, perquè ha estat permès als pagans de trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos. Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis profe-titzin vestits de sac. Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presència del Senyor de la terra. Si algú els vol fer mal, els surt de la boca un foc que destrueix els seus ene-mics. D’aquesta manera ha de morir tothom qui els vulgui fer mal. Tots dos tenen el poder de cloure el cel per impedir la pluja durant els dies de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en sang, i per a ferir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com vulguin. Però en acabar de donar el seu testi-moniatge, la bèstia que puja de l’abisme els farà la guerra, els derrotarà i els matarà, i els seus cossos quedaran exposats a la plaça de la gran ciutat, que, simbòli-cament, s’anomena Sodoma i Egipte, on també el seu Senyor fou crucificat. Durant tres dies i mig, gent dels diver-sos pobles, tribus, llengües i nacions contemplaran els seus cossos, i no permetran que les seves despulles siguin sepultades. Els habitants de la terra se’n congra-tularan i ho festejaran fent-se presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als habitants de la terra.” Però després dels tres dies i mig, un alè de vida enviat per Déu va entrar en ells i es van posar drets davant els qui els miraven presos de pànic. Aleshores van sentir una veu potent que del cel estant deia: “Pugeu aquí!” I van pujar al cel en el núvols, a la vista dels seus enemics. En aquell instant es produí un gran terratrèmol, i la desena part de la ciutat es va esfondrar; set mil persones van morir per causa del terratrèmol, i els qui van quedar, esfereïts, lloaven el Déu del cel. El segon «ai» ha passat, i el tercer vindrà tot seguit. El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!” Els vint-i-quatre ancians, que eren asseguts als seus setials davant Déu, s’abocaren de cara a terra adorant Déu, i deien: “Gràcies, Senyor Déu Tot-poderós, el qui és i el qui era, perquè has assumit el teu gran poder i has començat a regnar. Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.” I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’a-liança dins el santuari, mentre esclata-ven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada.