APOCALIPSI 11
11
Els dos testimonis
1Llavors van donar-me una canya semblant a una vara, i em van dir: “Alça’t i amida el santuari de Déu i l’altar i el recinte dels adoradors,
2però prescindeix del pati exterior del temple i no l’amidis, perquè ha estat permès als pagans de trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos.
3Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis profe-titzin vestits de sac.
4Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presència del Senyor de la terra.
5Si algú els vol fer mal, els surt de la boca un foc que destrueix els seus ene-mics. D’aquesta manera ha de morir tothom qui els vulgui fer mal.
6Tots dos tenen el poder de cloure el cel per impedir la pluja durant els dies de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en sang, i per a ferir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com vulguin.
7Però en acabar de donar el seu testi-moniatge, la bèstia que puja de l’abisme els farà la guerra, els derrotarà i els matarà,
8i els seus cossos quedaran exposats a la plaça de la gran ciutat, que, simbòli-cament, s’anomena Sodoma i Egipte, on també el seu Senyor fou crucificat.
9Durant tres dies i mig, gent dels diver-sos pobles, tribus, llengües i nacions contemplaran els seus cossos, i no permetran que les seves despulles siguin sepultades.
10Els habitants de la terra se’n congra-tularan i ho festejaran fent-se presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als habitants de la terra.”
11Però després dels tres dies i mig, un alè de vida enviat per Déu va entrar en ells i es van posar drets davant els qui els miraven presos de pànic.
12Aleshores van sentir una veu potent que del cel estant deia: “Pugeu aquí!” I van pujar al cel en el núvols, a la vista dels seus enemics.
13En aquell instant es produí un gran terratrèmol, i la desena part de la ciutat es va esfondrar; set mil persones van morir per causa del terratrèmol, i els qui van quedar, esfereïts, lloaven el Déu del cel.
14El segon «ai» ha passat, i el tercer vindrà tot seguit.
El regne ha passat a ser del Senyor
15El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!”
16Els vint-i-quatre ancians, que eren asseguts als seus setials davant Déu, s’abocaren de cara a terra adorant Déu,
17i deien: “Gràcies, Senyor Déu Tot-poderós, el qui és i el qui era, perquè has assumit el teu gran poder i has començat a regnar.
18Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.”
19I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’a-liança dins el santuari, mentre esclata-ven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada.
S'ha seleccionat:
APOCALIPSI 11: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya